Crema Catalana i Cavall Bernat: d'havaneres, orenetes i rom cremat

"Els grups d'havaneres som com les orenetes: tornem quan arriba el bon temps", bromejava ahir a la nit el cantant de Crema Catalana, un dels dos grups que protagonitzaren la cantada de la Festa Major a la plaça del Vallès. Juntament amb Cavall Bernat, van oferir una vetllada havanera canònica davant un públic entusiasmat. Com les orenetes tornaren, portant l'esperit de la costa i de les barques pescadores. No hi va faltar res: les cançons anaven i venien com les onades, i els grups feien xalar la seva audiència amb bromes i carisma. S'ensumava l'olor dolç del rom cremat que es preparava al final de la plaça, i a sobre l'escenari desfilaven les cançons que porten dècades enamorant els enyorats del mar. El canó de Palamós, Ànima marinera o Llop de mar van ser alguns dels himnes que encengueren la nit. Primer van tocar els Crema Catalana -guitarra, llaüt, acordió i ritmes: cinc membres de blanc impolut capitanejats per la veu poderosa i dolça de la Queralt Albinyana- i després, els Cavall Bernat. Aquesta formació masculina, amb nom de cala de Platja d'Aro, aportaren una vessant més històrica: es van presentar com el segon grup d'havaneres més antic de Catalunya i van il·lustrar al públic amb el passat d'aquest gènere musical, que va nèixer a Anglaterra, va passar a França, a Cuba i, d'allà, fins les costes catalanes. El colofó de tot plegat va ser, però, la unió d'ambdós grups. Les dues formacions van pujar a l'escenari per tancar la nit amb les dues cançons "sense les quals una cantada d'havaneres no és una cantada d'havaneres", segons van anunciar. Aquests dos temes immortals van ser, com no podia ser d'altra manera, El meu avi i La bella Lola: