“Assetjament separatista” a l’institut Arraona de Sabadell?

Dos relats oposats en un mateix centre educatiu pel castellà a les aules i pel procés independentista. D'una banda, dos professors de l’institut Arraona assenyalen que des de l’1-O s’han produït episodis que han trencat amb la “pau i la concòrdia”. La llengua d’ensenyament, els símbols i l’independentisme en serien les motivacions. Al mateix temps, altres docents ho desmenteixen amb contundència: creuen que el relat és “fals” i que respon a un interès de “generar conflicte” i a “determinades motivacions polítiques”. Una de les docents, Chari Gálvez, va participar en un reportatge a El Mundo publicat ahir titulat Professors es rebel·len contra l’assetjament separatista a Catalunya. En el text, la professora denunciava que “tot allò espanyol s’havia convertit en una cosa subversiva” i que se sentia com un “bitxo raro” al centre per defensar que una part de les classes fossin en castellà, unes afirmacions que han molestat a gran part del professorat.

La llengua, el problema

El darrer episodi incòmode a l’institut va tenir lloc just el 10 d’octubre passat en una reunió del claustre en què van definir les línies mestres lingüístiques de l’institut, en el marc de la renovació del Projecte Educatiu de Centre (PEC). Tal com ha explicat la mateixa Gálvez al D.S., ella va demanar que el 25% de les classes fossin en llengua castellana, contradient el posicionament majoritari, defensor del model d’immersió lingüística. Es va realitzar una votació, que ella va demanar que fos secreta per evitar que “s’identifiquessin” els professors. “Quan ho vaig demanar van riure. Em vaig sentir menyspreada”, explica. “Em sento com un estrany per pretendre que allò que és normal al carrer ho sigui també al centre”, exposa un altre docent que opina com Gàlvez però no vol dir el seu nom. Molts professors no entenen les raons per posar en dubte la immersió lingüística. “Qualsevol pot combinar les dues llengües amb normalitat”, explica un professor, l’Ignasi, que assegura que el castellà no necessita cap reforç al centre. “Vol que el català desaparegui”, explica una altra professora, que prefereix no identificar-se.

Política a classe?

El conflicte traspassa la qüestió de la llengua i fins i tot toca aspectes purament polítics. En declaracions al D.S., Gálvez va un pas més enllà i apunta que alguns alumnes li han expressat el seu malestar perquè “alguns professors parlen de política a classe”. Diversos professors repliquen que el centre ha apostat per la neutralitat: han assenyalat que després de l’1-O el claustre va decidir “no tocar el tema” i van apostar per mantenir la “convivència cívica”, com explica una professora, la Isabel. En aquesta línia, una altra docent fins i tot assegura que s’ha hagut de “reprimir” davant les peticions d’alumnes per tractar qüestions polítiques: “De l’independentisme no se’n parla aquí! Tal com estan les coses, ningú vol anar a la presó”, sentencia una docent. Un altre professor, de fet, no només nega els missatges polítics a l’aula, sinó que apunta que és Gálvez qui va parlar del Procés després de la celebració del referèndum: “Els va dir: ‘Vosaltres heu vist les imatges de l’1-O? Doncs que sapigueu que la meitat són mentida’”. Una professora afegeix que a classe ha arribat a assegurar que el castellà està “arraconat a Catalunya”. Gálvez, per contra, nega haver parlat mai sobre política a les aules. Fora de les aules sí que reconeix participar-hi activament: és militant de Ciutadans i ha participat en actes de Societat Civil Catalana.

Qüestió de símbols

Un altre dels punts polèmics és la simbologia. Un professor explica que en el transcurs d’un intercanvi amb alumnes de Niça, es va preparar una rebuda amb banderes espanyoles i franceses a la sala de professors. Les banderes, explica, van desaparèixer “en hores”. “És molt lleig treure-les. Havien de ser-hi tota la setmana”, exposa. Un professor contradiu aquesta versió i apunta que cada any es fa d’aquesta manera i que el “protocol establia que s’havien de treure”. Encara, pel que fa a aquesta disputa, Gálvez afegeix que l’any passat va veure professors que duien llaços grocs. Assegura que ho va aturar tornant-s’hi: “Volien llaços grocs, doncs jo em vaig posar un de Tabàrnia”, sentencia ella mateixa. Una disputa, com d’altres, a la qual molts companys treuen ferro.