Genís Sinca reviu a Sabadell l’artífex del català

Després que el Pompeu Fabra passés per la redacció de la revista L’Avens, aquesta es convertí en L’Avenç: “això és miraculós: és el miracle de la ce trencada!”. Ho deia el periodista i escriptor Genís Sinca al Casal Pere Quart davant un públic encisat. “Sempre ens han pintat el Pompeu Fabra com un personatge enclaustrat, tancat en el seu treball, però era molt dinàmic i esportista: segurament és el filòleg que més ha caminat!”, continuava el conferenciant, entusiasmat i passejant per l’estrada. La ponència -titulada, precisament, Pompeu Fabra. El miracle de la ce trencada- servia per a una triple celebració, organitzada pel Centre per a la Normalització Lingüística de Sabadell. D’una banda, es commemorava l’Any Fabra -fa 150 anys del naixement de l’escriptor  i 100 des que va publicar la seva  Gramàtica catalana-, però també es donava el tret inicial als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística i a les parelles de conversació del Voluntariat per la Llengua.  “El Pompeu Fabra -explicava Sinca- va aconseguir quelcom miraculós al nostre país: que tots els catalans es posessin d’acord”. Darrere el conferenciant, vigilava l’auditori una figura retallada en cartó del filòleg: “és el català més important del segle XX”, assegurava Sinca, mentre relatava les anècdotes que salpicaren les  fites de Fabra.  Va explicar, per exemple, com el moment en què es va descobrir escrivint una carta en castellà el va despertar la inquietud per trobar la manera correcta d’escriure la seva llengua. Entre bromes i bon humor, Sinca narrava també com els viatges en tramvia entre Badalona i Barcelona de Fabra li resultaren imprescindibles per absorbir el lèxic de la gent comú, o com un dia es va quedar cinc hores esperant quan aquest vehicle es va espatllar per escoltar els mecànics i capturar el vocabulari específic de les bieles i les manovelles. “Quan va publicar el seu diccionari, el 1932, la gent es precipità a les llibreries a comprar-lo: el seu era el diccionari del poble”, va destacar Sinca, que va acabar la conferència recordant la repressió que va patir Pompeu Fabra després de la guerra. També el regidor d’Educació, Joan Berlanga, va portar a col·lació el tema en introduir l’acte. “Tenim una llengua viva en una nació sense estat -va comentar-, però viu un dels moments més delicats des de la repressió franquista”.