ARA A PORTADA
Què i qui era la Colla de Sabadell? Breu repàs històric amb Jaume Barberà
Enguany la ciutat commemora el centenari del seu naixement
- El temps: divendres de cel ras
Publicat el 19 de febrer de 2019 a les 15:02
Actualitzat el 19 de febrer de 2019 a les 18:14
[Article de Jaume Barberà, historiador]
També coneguda com grup de La Mirada i, popularment, com el “Coro” de Santa Rita, la Colla de Sabadell va representar la concentració més gran de talent que s’hagi pogut reunir mai, en un col·lectiu, a Sabadell.
Uns quants joves, tots ells escriptors, poetes o artistes, de l’àmbit de l’Acadèmia de Belles Arts, fugint de l’academicisme vuitcentista, antic i avorrit, i, amb l’intent d’abraçar les noves idees noucentistes, van ajuntar-se per dur a terme tot un seguit d’actes i escenificacions que, de vegades, rallaven la provocació. Amb el seu humor àcid, burlesc i satíric volien fuetejar la societat massa endormiscada, satisfeta i ensopida. Era un grup ben heterogeni, però el fet que tots ells fossin de bona família feia malpensar la resta de la societat. Com si només fossin uns bohemis irresponsables. El temps i els fets van demostrar que no era pas així.
La primera creació va ser la Fulla Salau, una fulla setmanal, amb textos crítics, que repartien gratuïtament els diumenges al matí. Els responsables eren els germans Trabal, Antoni Avellaneda, Joaquim Figuerola, Lluís Parcerissa i Pere Valls. Corria l’any 1916.
La Colla de Sabadell pròpiament dita, però, va ser creada l’any 1918. Inicialment per Francesc Trabal, Joan Oliver, Lluís Parcerissa, Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet i Josep M. Trabal, més tard s’hi van incorporar Armand Obiols, Joan Garriga i Miquel Carreras.
L’any 1919 van celebrar l’acte fundacional del grup amb una acampada a la Font del Saüc, a Sant Llorenç del Munt. L’any 1920 van posar en marxa l’Associació de Música i començaven a fer soroll entre la intel·lectualitat ciutadana. Aquell mateix any van protagonitzar el segon gran muntatge a la Cala Pola a Tossa de Mar.
La tercera gran escenografia va ser al Casino del Senyors, un pis del carrer dels Gitanos on es van reunir durant uns quants anys.
Entre 1920 i 1922 van publicar com Edicions “No me olvides” uns quants romanços.
El plat fort va ser, l’any 1924, amb la creació d’Edicions La Mirada. Apadrinada per Josep Carner, Carles Riba i Guerau de Liost, va ser una feliç iniciativa que va tenir l’acte fundacional al Marquet de les Roques, residència d’estiu de la família Oliver. Entre 1925 i 1930 va publicar catorze títols dels principals autors catalans.
