La confusió pels colors estridents, un hàndicap

La senyalística és un dels punts més criticats a Barcelona. La polèmica es va popularitzar encara més arran que la mediàtica periodista Pilar Rahola es fracturés el cap de l’húmer després d’entrebancar amb un slot d’un carril bici i caure a terra. L’entorn dels Comuns (i part de Twitter) no va trigar a respondre: caminava pel mig de la carretera, fent un mal ús de l’espai públic.  En tot cas, el regidor republicà Santi Valls apunta: “Cal codificar bé els colors, perquè si no, tendeix a generar problemes de percepció en la ciutadania”. El color groc, de fet, és un color d’obra i de provisionalitat, mentre que el vermell és el color –per antonomàsia– dels carrils bici. “Però algunes ampliacions de voreres són emprades també per ciclistes, ja que hi perceben una zona de seguretat”, exposa.  A l’article de l’arquitecte Manel Larrosa, titulat gràficament Barcelona ens copia, Sabadell va ser primer, també carrega contra els colors: “És com fer de l’espai urbà un videojoc; viure dins la imatge, rodejats del lluent i el fosforescent, ens separem del color natural de l’arquitectura i els materials per acabar absorbits dins la senyalística”.  Lourdes Ciuró, portaveu de Junts per Catalunya, hi coincideix: “Estèticament no queda ni maco, ni ajuda”.

Una eina per posar-hi  perspectiva feminista

Per una altra banda, aquest tipus de mesures low cost també s’interrelacionen amb l’urbanisme feminista. I és que les voreres estretes impedeixen el pas de persones que porten cotxet de nadó o carret de la compra, una tasca feminitzada. Com que la cura d’infants i gent gran i anar a fer mercat són tasques feminitzades, les principals afectades per aquesta mancança d’accessibilitat són les dones.