ARA A PORTADA

Sabadell

Com donar sortida al patrimoni protegit centra el debat a la Bosch i Cardellach

  • L'Agència de l'Habitatge podrà llogar pisos de Sabadell per allotjar-hi famílies vulnerables
Publicat el 26 de novembre de 2020 a les 21:14
Actualitzat el 27 de novembre de 2020 a les 16:54
Com donar ús al patrimoni protegit ha centrat el debat telemàtic 'I després del PEPS, què?', organitzat per la Fundació Bosch i Cardellach i que s'ha celebrat aquest dijous. La discussió s'ha fet entre els arquitectes Josep Llobet i Pere Vidal i l'historiadora Mercè Argemí, i ha conclòs que les entitats han de pressionar més perquè el patrimoni sigui una prioritat per l'Ajuntament, definir una estratègia de seguiment del pla de patrimoni, el PEPS, i veure de quina manera s'organitzen les polítiques de patrimoni. “Podríem fer un llistat bastant important d’edificis protegits que estan com cadàvers flotant enmig de la ciutat”, assegura l'arquitecte sabadellenc Josep Llobet Bach. La principal conclusió dels experts és que després de 40 anys protegint el patrimoni amb diferents plans, a Sabadell no s'ha resolt com donar ús als edificis protegits, un repte pendent. L'anterior arquitecte municipal de la ciutat, Pere Vidal, hi coincideix emfatitzant que “no està bé la quantitat tan important d’edificis que després  40 anys no han estat objecte d'inversió pública o privada perquè estiguin vius o actius a la ciutat", i ha posat exemples com els molins d'en Torrella o d'en Mornau, així com el Vapor Pissit i el Castell de Can Feu, entre altres. D'altra banda, si bé aquest últim és un aspecte negatiu, en el debat també se n'han destacat de positius. Vidal n'ha volgut subratllar un de molt simple, a priori, però no per això menys rellevant: tot allò que en 40 anys s'ha pogut protegir. Ara bé, com ha assenyalat l'historiadora sabadellenca i tècnica de patrimoni de l'Ajuntament de Manresa, Mercè Argemí, amb un extens treball escrit sobre Sabadell, a la ciutat li falta relat en termes de patrimoni: "tenim molts trossos però no estan lligats en un relat que ens defineixi quines prioritats tenim, com actuem i amb quines polítiques fem una planificiació a llarg termini". Un dels aspectes que ha generat més discussió en el debat ha estat la funció de la Taula de Patrimoni. Mentre Llobet creu que hauria de tenir més atribucions i ser una àgora pública, transparent i amb capacitat de decisió, Vidal i Argemí aposten per crear un organisme nou i independent tipus una oficina de patrimoni amb finestreta única.

Notícies recomenades