El pla de Memòria Històrica: recuperar protagonistes i arribar a tota la ciutat

La plaça Cipriano Martos, a La Plana del Pintor –un dels quatre indrets a la ciutat amb la nova nomenclatura–, ha estat l'indret escollit per presentar aquest dimecres el nou Pla de Memòria Històrica 2021-2025, que ha comptat amb la presència de la segona tinenta d'alcaldessa Marta Morell; i de Martí Marín, historiador del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i representant de l'equip que ha assessorat l'Ajuntament en aquest camí per a la recuperació històrica de la ciutat. L'objectiu és preservar el patrimoni cultural que queda i divulgar-lo, conèixer el passat per entendre el present i aprendre a construir el futur: "És una prioritat del govern. Tenim la voluntat de posar noms i rostres als i les protagonistes capgirant la idea de víctimes. Ho van ser per lluitadors i lluitadores antifeixistes. La nostra memòria ha de donar visibilitat a les lluites de les dones, moviment obrer, persones migrades o col·lectiu LGTBI etc.", detallava Marta Morell. Aquest pla, on també participaran entitats que preserven la memòria històrica de la ciutat, com és la Fundació Bosch i Cardellach, i els diversos grups municipals amb representació a l'Ajuntament, està previst arribar a una diagnosi aquest mateix gener, per tal de poder arribar a l'estiu del 2021 amb un document final que trobi el consens més gran possible. Sobre el terreny, això es traduirà de la següent manera, segons ha explicat Martí Marín: "Senyalitzar no és l'única cosa que hem de fer. Per preservar la memòria, també s'ha de divulgar a les generacions més joves. És per això que s'ha de generar un material assequible per, almenys, els estudiants de secundària", ha afirmat. Sobre aquest aspecte, va detallar que a la ciutat s'ha de posar a l'abast de la ciutadania l'opció de fer visites guiades de forma autònoma: "Estaria bé recopilar tota aquesta informació i posar-ho, per exemple, a la pàgina web. D'aquesta manera, hom qui ho volgués podria desplaçar-s'hi sense la necessitat d'esperar dates assenyalades". Per últim, ha destacat la importància de tenir espais culturals condicionats per acollir-hi exposicions, citant, com a exemple, el MACBA i el CCCB, ambdós de Barcelona, per demanar a la tinenta d'alcaldessa noves infraestructures a la ciutat: "Des del 1979, Sabadell ha estat pionera en disposar d'infraestructures. Però ara s'han quedat petites. I penso en una sala d'exposicions on es puguin dur a la ciutat mostres que a dia d'avui es fa complicat per l'espai de què disposem", va lamentar.