Casaldàliga rep la Medalla de la Ciutat de Sabadell, el seu primer amor

Sabadell va ser el seu primer amor, on va deixar empremta social, religiosa i cultural i hi va conservar amics tota la vida. L'anomenat bisbe de tots els pobres, reconegut internacionalment per la defensa dels drets de col·lectius vulnerables, Pere Casaldàliga i Pla (1928-2020), ha obtingut, a títol pòstum, la Medalla de la Ciutat, al mèrit ciutadà. L'Ajuntament, a més, es compromet a dedicar-li un carrer o una plaça. Davant dels portaveus dels grups municipals i del pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, l'alcaldessa, Marta Farrés, va fer entrega de la distinció més honorífica de la ciutat a la neboda del sacerdot, Glòria Casaldàliga. El reconeixement es va aprovar en junta de portaveus el mes de setembre, a proposta d'ERC, i més tard va ser tramitat al ple municipal. El tinent d'alcaldessa, Pol Gibert, ha estat el jutge instructor de l'expedient. El pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va glossar sobre la figura de Casaldàliga, de qui va ser deixeble. "Sabadell no va ser per a ell un destí més dels altres que va tenir. Va ser el seu primer amor, la primera forja en molts aspectes de la vida", va recalcar. "L'inici de la seva tasca a nivell religiós, social i cultural", va afegir. Un període de 6 anys que, apuntava Soler, li va "marcar tota la vida" i li va permetre desplegar amb ressò internacional, uns anys més tard, la defensa dels drets dels indígenes de la regió de l’Araguaia, al Brasil. [caption id="attachment_177170" align="aligncenter" width="1000"] El pare Abat de Montserrat és deixeble de Casaldàliga / V. ROVIRA[/caption] Quan va arribar a la ciutat amb només 24 anys, es va trobar "amb una realitat dura que tocava per primera vegada", va apuntar el pare Abat, referint-se a la pobresa de les barraques de Ca n'Oriac, Torre-romeu i Can Puiggener. A banda, va trobar a la ciutat "suspicàcies eclesiàstiques", per la seva manera d'entendre la religió, intrínseca a l'inconformisme amb les desigualtats socials i compromesa amb canviar les coses. A títol personal, Soler, qui el va tenir de mestre al col·legi Cor de Maria, en va destacar "l'impacte que causava per la seva senzillesa, el desig de viure en simplicitat, el tracte amable i atent i el respecte". "Amb la vida i la paraula ensenyava a viure". Sobre la figura, també se'n va destacar la vocació literària i periodística, que el va impulsar a crear la revista Euphoria, aparentment religiosa, però plena de denúncia social. "Sempre portà Sabadell al cor", va destacar el pare Abat. "Ens agrada molt que aquests valors vagin lligats a la ciutat", va contestar Farrés, sobre la glossa. Sobre Casaldàliga, va recordar dues frases: "Només qui s'aventura es pot equivocar"; i "al final del camí, em diran has viscut, has estimat. I jo sense dir res, obriré el cor ple de noms". Per la seva banda, la neboda del sacerdot, Glòria Casaldàliga, va assenyalar que "la medalla és símbol d'un amor correspost" i va insistir en el fet que "l'opció pels pobres" va emprendre-la a Sabadell. També va agrair l'amistat de Casaldàliga amb alguns sabadellencs, entre els quals Salomé Guerris, Oriol Garriga o Josep Forns. Han estat més d'una trentena les entitats de la ciutat culturals, socials, econòmiques i esportives que han avalat "el compromís de Casaldàliga per una societat més justa i cohesionada" adherint-se a la proposta. El Gremi de Fabricants, l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, la TUS, la UAB, la Cambra de Comerç de Sabadell, Atendis o el CIPO són algunes de les entitats que hi han donat suport, a més d'escoles i altres associacions. https://www.diaridesabadell.com/2020/09/29/pere-casaldaliga-sabadell/