"A Israel molt aviat Corona tornarà a ser només el nom d’una cervesa"

El soci hebreu del Centre d’Esports Sabadell, Roi Asher Gerszkoviez, que viu a un barri del sud de Jerusalem amb els seus pares, parla del ‘miracle’ israelià en el procés de vacunació. No és sabadellenc, però el cor de Roi va començar a bategar en arlequinat quan va conèixer el Centre d’Esports fent una partida de Football Manager. Ell és un gamer i els videojocs van propiciar aquest curiós nexe d’unió. Es va enamorar dels quadres blanc-i-blaus. Treballa de traductor i també ofereix serveis tecnològics per construir pàgines web. Ara viu intensament l’acostament d’Israel a l’antiga normalitat. De fet, és el país que encapçala el percentatge de vacunació de tot el món segons la web de referència Our World in Data, per davant d’Emirats Àrabs, Regne Unit i els Estats Units. Quines són ara mateix les sensacions a Israel? Es veu de debò el final del túnel. La gent ja camina pels carrers sense mascareta, però encara és obligatòria en llocs tancats i per assistir a actes o partits de futbol per exemple. Molt aviat a Israel, Corona tornarà a ser només el nom d’una cervesa. Jo estic molt content perquè el meu pare, de 89 anys, ha sortit al carrer per fer una distància llarga després d’un any i mig. Ha estat com un petit miracle. Com valores el procés de vacunació? Em sembla molt bé el contracte que es va signar amb Pfizer. La gent ha entès, tot i les enormes diferències polítiques i religioses en un país molt trencat ideològicament, que era l’única manera de recuperar la normalitat. S’ha superat el 53% de població vacunada malgrat els conflictes i la gran quantitat de gent que no creu en aquest govern i les teories de conspiració. La velocitat de la vacunació ha estat increïble. També va ser efectiva l’assegurança mèdica obligatòria que va permetre fer moltes proves Covid de manera gratuïta. Han estat molt dures les restriccions durant les diferents onades? Hi va haver tres confinaments i després del primer Israel va aconseguir arribar a zero contagis. Això sí, s’obligava la gent a no sortir més enllà de 100 metres del seu domicili si no era per un servei necessari. Va ser dur. Després es va abaixar la guàrdia i els escàndols polítics van perjudicar. Es va arribar de nou a 10.000 contagis i 80 morts diaris com a la pitjor dada. Els barris es van classificar segons els colors del semàfor –Ramzor en hebreu–. El vermell ho tancava tot. Econòmicament com s’ha ressentit la població? L’ajuda que va oferir el govern durant la fase més dura de la pandèmia no va ser suficient per a la majoria d’autònoms o propietaris de negocis. La crisi era inevitable. En el meu cas, no ho he notat gaire. Vaig rebre una ajuda els mesos sense ingressos i no estic pitjor que abans de la Covid.