El camí a recórrer per a refer els Merinals

Els veïns van dir que “sí” a la reparació dels seus edificis. L’Agència de l’Habitatge rehabilitarà els 170 pisos amb patologies estructurals amb una inversió d’1,7 milions d’euros. El vot dels afectats representa l’últim rastre d’una lluita que fa més de 30 anys que s’allarga. “Ho fem a contracor, sabem que ens estem conformant amb una rehabilitació, que no erradica la injustícia, però és l’única opció”, apunta Jaume Garcia Arija, portaveu dels propietaris dels pisos. S’activen els mecanismes perquè les obres –dins i fora dels pisos– puguin estar enllestides l’any 2025. I ara què? Les administracions es coordinen per a la transferència de diners, que l’Ajuntament repartirà entre les comunitats. La pilota, aleshores, estarà a la teulada dels Merinals, que hauran de buscar l’empresa que els faci les obres. Els veïns no hauran d’aportar ni avançar els diners per a les obres dels seus habitatges. El proper pas és que la Generalitat de Catalunya aprovi el conveni i la subvenció directa a l’Ajuntament, que ho distribuirà entre les comunitats. Aleshores, els veïns rebran un 10% d’1,7 milions d’euros per a l’estudi i redacció del projecte d’obres. “És la forma d’assegurar un cost zero per als veïns”, explica Eloi Cortés, regidor d’Habitatge. Això sí, les comunitats han de buscar l’empresa encarregada de dur a terme l’obra. Jordi Sanuy, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Agència de l’Habitatge, matisa que “la Generalitat no es pot fer càrrec dels treballs perquè no és propietària dels pisos”. I les millores s’han de cenyir al que marca l’informe tècnic que va elaborar el COAC. Totes aquelles millores de més, les hauria d’assumir el veïnat. Les obres que recomanava el COAC preveuen la reparació de bigues, humitats, filtració d’aigua i altres elements trencats de la façana, entre d’altres. D’altra banda, “l’Ajuntament assessorarà els veïns per tot allò que necessitin”, sosté l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. En principi, les obres no obligaran els veïns a abandonar l’habitatge. Així i tot, si es produís un cas d’una família en situació de vulnerabilitat que ha de marxar del seu pis, “l’Ajuntament revisaria el seu cas i hi oferiria una alternativa”.  “Hem votat que sí perquè no podem assumir les despeses pel nostre compte. No és la solució ideal, però és l’única opció que hi havia”, destaca Jaume García Arija, portaveu dels afectats. La família de Maria Jesús Malvarez, veïna d’un dels blocs, va ser una de les quatre que va dir “no” a la rehabilitació: “És un nyap enorme. Hem estat lluitant molt i res d’això ha servit de res, estic molt decebuda”, sosté.