Les bústies s’erigeixen en símbols de la via pública

Les bústies a l’espai públic s’han convertit en una sort de símbols del carrer, com si es tractés d’elements integrats en l’ADN d’una plaça o un indret qualsevol. Són signes de resistència, exercint a tall de recordatori d’un temps en què els ciutadans les omplien de cartes amb la garantia que arribarien a destí. En una època marcada per la immediatesa del whatsapp, Amazon, el correu electrònic i les xarxes socials, encara queden usuaris que es neguen a abandonar-les, erigint-les en alguna cosa més que simple decorat. Malgrat que la postura general és de rebuig a la seva gradual desaparició, la realitat és que les bústies han caigut en desús, adoptant un rol d’observadores del dia a dia a la ciutat. Des de Correus, s’adverteix que moltes s’han acabat retirant de places i carrers, sense ser reemplaçades. Al carrer Indústria, per exemple, les obres van acabar amb un dels darrers exemplars de la zona, sense que avui en dia s’hagi recuperat. Actualment, segons el web, en sobreviuen al voltant d’una quarantena. En aquest escenari, les de color blau perduren. Són les conegudes com a bústies d’abast i serveixen perquè els mateixos repartidors s’organitzin la missatgeria i paqueteria. És el triomf del pragmatisme. Sigui per una qüestió d’utilitat o pel seu valor sentimental, són molts els qui demanen que es mantinguin. Mentre a les oficines repensen la manera de continuar servint a la gent, la urgència atropella els pocs segells que encara ara s’enganxen en els sobres.

La dada: 5 oficines

Segons el web de Correus, a Sabadell hi ha cinc oficines. A més de les bústies, darrerament han proliferat els citypaqs, amb taquilles destinades a l’entrega de paqueteria

Les veus de la gent

Monika Stefanova: les bústies a la via pública donen identitat a un espai

Recordes la darrera vegada que vas utilitzar una bústia de Correus? L’he utititzat alguna vegada, quan la meva mare m’ho ha demanat, sobretot per enviar cartes relacionades amb tràmits i gestions. En tenim dues a prop de casa i és molt còmode, perquè no cal que t’apropis a l’oficina de Correus. Com valores que cada dia n’hi hagi menys a la ciutat? Em sembla una mica trist que algunes vagin desapareixent, com passa amb les cabines telefòniques. També és trist que no es cuidin, que estiguin amb pintades i en mal estat. Fa que perdin l’encant que tenen. A mi m’agrada especialment el component retro en general i valorar la perdurabilitat de les coses. Se t’acuden escenaris que puguin fomentar la seva pervivència? Jo no les faig servir gaire, però, per exemple, treballo en presons i allà es comuniquen molt amb cartes. Sense anar més lluny, el correu ordinari segueix sent una manera vàlida per comunicar-se amb la gent que estigui privada de llibertat. Àngels Mañas: amant de les cartes, es nega a abandonar la tradició Has utilitat recentment una bústia de Correus? Alguns correus els envio per e-mail perquè t’obliguen, però sempre que puc prefereixo fer-ho amb l’ordinari. S’està perdent perquè la gent pensa que les cartes no arriben, però mai he tingut cap problema. En quins casos recorres al correu ordinari? Per Nadal envio les felicitacions. Si he de parlar amb amistats d’altres pobles, també. Escric textos i novel·les i les envio per carta. Tenim el telèfon, el whatsapp... però m’agrada mantenir la tradició. Amb el meu marit, a l’estiu, ens enviàvem una carta diària perquè estàvem distanciats circumstancialment. Té un component romàntic. Van ser unes trenta cartes en un mes. Recordes alguna anècdota lligada a la correspondència? Quan vam venir a viure a l’actual casa, el primer que vaig fer va ser construir la bústia. En comptes de mirar les tendes del barri, buscava les bústies. Tot el que sigui patrimoni antic, m’agrada moltíssim i és fascinant.   Antoni Solà: l’aparició d’alternatives no anul·len el seu valor per a la gent Quant fa que no envies una carta per correu ordinari? Justament fa dues setmanes vaig recórrer a les bústies. Però no és habitual. Vaig comprar un producte per la televisió i em van enviar una carta que havia d’omplir i portar a una bústia. Vaig fer-ho així perquè em quedava més a prop de casa. Què opines sobre el fet que vagin desapareixent de la via pública? Malgrat no s’utilitzin tant com abans, no s’haurien d’eliminar. És molt més còmode i, per sort, a Sabadell encara en queden bastantes. Crec que és bo que hi siguin, facilita la vida a la ciutadania i ofereixen un servei. En el passat, les havies utilitzat amb més freqüència? Mai les he utilitzat, més enllà d’algun tràmit puntual. Suposo que en el passat hi havia gent que les podia utilitzar per mantenir la correspondència amb algú, també des d’un punt de vista amorós. Però ara, amb el whatsapp i totes les eines tecnològiques que tenim a la nostra disposició, ha canviat molt i no es necessiten tant.