L’evolució de Sabadell, vista a través dels vidres de l’Andana

El bar Andana té un encant especial. La seva ubicació, al passeig de la plaça Major, el converteix en una espècie de confessionari en ple centre de Sabadell. Allà, el Toni Vázquez està sempre disposat a parar l’orella i rescatar alguna anècdota mentre el sucre es desfà en el primer cafè del dia. “Volem que la gent es pugui sentir orgullosa del passeig i vingui a gaudir d’aquest pulmó de la ciutat. Sempre ha sigut un referent”, analitza. Amb gairebé 40 anys d’experiència, la seva passió per l’hostaleria va aflorar ben aviat, quan el 1984 va muntar el bar Xarop a l’avinguda Concòrdia, un espai trencador a l’època. La irrupció de la Zona Hermètica el va empènyer més tard a obrir el Suau, ja al centre. Tants anys observant des de primera línia l’escena sabadellenca i escoltant les confidències dels clients l’erigeixen en una enciclopèdia de la ciutat. “Les hem vist de tots colors”, riu. A un pas de l’estació dels Ferrocarrils, observa com Sabadell va esdevenint, diu, cada vegada més cosmopolita. “Pots atendre una persona de Mèxic, França, Estats Units... de vegades la terrassa és totalment universal”, repassa orgullós. Per a ell, anar forjant les relacions amb els clients continua sent un dels majors atractius de la seva feina. “M’encanta tractar amb la gent del dia a dia, però parlar amb algú d’una altra cultura també m’omple molt com a persona. M’agrada conèixer-los, que m’expliquin singularitats dels seus països...”, destaca. Darrerament, la pandèmia i les dificultats sobrevingudes han posat a prova el seu esperit vitalista, però també han servit per extreure alguna lliçó. “Ens ha fet veure que potser no cal treballar tantes hores. És un pensament generalitzat al sector. Ha canviat una mica la mentalitat. Alguna cosa bona havia de tenir la Covid”, fa broma. Les obres al passeig són l’últim repte. “Estem desitjant veure el final, com els nens quan esperen les joguines al Nadal”. A punt de complir tres dècades al centre i més de 17 anys al capdavant de l’Andana, admet que continuar al peu del canó veient evolucionar l’entorn el manté motivat. “Vull jubilar-me amb un passeig en condicions. Crec que serà molt bonic i convidarà la gent de fora a venir”, pronostica. Mentrestant, seguirà a disposició dels clients. Preparant un tallat a mig matí o el vermut del migdia, recopilant vivències amb les ulleres reposant al seu front i la mirada atenta per no perdre’s cap detall.