Francesc Duch, defensor del patrimoni de la ciutat i gran col·leccionista

Encara que resideix a Matadepera des de fa temps, el Francesc Duch (1950) és un sabadellenc de soca arrel que ha tingut vinculació a entitats emblemàtiques, com el Banc Sabadell, i també un actiu defensor del patrimoni històric de la ciutat. Un home culte, de paraula precisa i que ara exerceix de jutge de pau. De petit recorda com voltava entre cadires de boga, persianes, escombres, estris de tota mena i, sobretot, palmons a la botiga dels seus pares, la mítica Cistelleria Duch, que estava al carrer Salut. “El producte estrella eren els palmons. Arribaven bruts d’Elx per Reis i es guardaven en una habitació al pati que anomenaven l’ensofradora. Cremava el sofre per mantenir-los tendres. Ara això seria inviable”, explica. Ell va tenir clar que no continuaria el negoci. Havia estudiat al Col·legi Cor de Maria i va fer Peritatge Mercantil i professional a l’Escola de Comerç. Amb 14 anys ja estava treballant al Banc de Sabadell de grum. Seria l’inici d’una trajectòria de més de 40 anys. “Amb 17 ja estava al Departament d’Internacional i vaig acabar sent el director. Va ser una època positiva, però diferent de l’actual. S’ha perdut el vincle amb la gent”, reconeix. El Francesc volia obrir una nova etapa a la seva vida. Diferent. I va presentar la seva candidatura a jutge de pau a l’Ajuntament de Matadepera, un càrrec que s’escull cada quatre anys. Ja en porta 15 i suma més de 200 casaments. Sens dubte, el més mediàtic el de l’exjugador i entrenador del FC Barcelona i ara al Manchester City, Pep Guardiola, i Cristina Serra. “Va sorgir a través de la meva amistat amb el seu representant, Josep Maria Orobitg, des de l’època d’estudiants. Vam fer un grup excepcional d’amics”.

El rètol de l’Euterpe

En una portada del DS, Francesc Duch reclamava mantenir el record històric del Cinema Euterpe, que per ell era “el petit Liceo de Sabadell”. Va moure cel i terra per salvar el famós rètol abans de l’enderroc de l’edifici i ho va aconseguir. “Voldria que tots els ciutadans el poguessin veure a la plaça dels habitatges que hauria de ser d’ús públic, però de moment no és així i em sap greu”. També lamenta els problemes per tirar endavant la Ronda Nord i la situació “lamentable” del pàrquing del Centre. Un home amb inquietuds que gaudeix amb els seus tres fills i cinc nets. També cal destacar una afició: el Francesc és un gran col·leccionista. A casa seva té màquines d’escriure, calculadores, registradores, tot mecànic. També mostra orgullós una torxa dels Jocs Olímpics de Barcelona' 92 que li va regalar la seva dona.