Els Mossos detenen un home per simular el seu propi segrest a Sabadell

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 52 anys com a presumpte autor de la simulació del seu propi segrest. L’arrestat havia fet creure que estava privat de llibertat i que els seus suposats raptors demanava a la seva mare 2.500 euros com a condició per alliberar-lo. Els fets es remunten a la tarda del 20 de març quan la mare del detingut va rebre una sèrie de missatges al seu mòbil on l’alertaven que el seu fill estava segrestat i exigien el pagament de 2.500 euros. En cas que no satisfés el pagament els segrestadors amenaçaven que la conseqüència immediata era que li provocarien lesions. Preocupada pels missatges que havia rebut hores més tard la mare es va adreçar a la comissaria de Sant Cugat del Vallès per presentar la corresponent denúncia. La Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos es va fer càrrec del cas després de les indagacions inicials que havien dut a terme agents d’investigació de la comissaria de Rubí. "Des d’un primer moment es va donar tota la credibilitat al segrest i es van activar els recursos habituals en aquests casos amb l’objectiu de localitzar i alliberar la persona", asseguren els Mossos. En el decurs de les indagacions policials el 21 de març a la tarda els investigadors van tenir accés a una informació segons la qual aquesta persona era al centre de Sabadell i que se l’havia vist mentre caminava pel carrer.

S'havia inventat el segrest

Un cop els agents van contrastar que es tractava de la mateixa persona i que no tenia cap privació de llibertat, s’hi van atansar per identificar-lo i per contrastar si el fet denunciat s’havia arribat a produir en algun moment. Davant la incapacitat per sostenir un relat que les evidències desmentien va reconèixer als agents que s’havia inventat el segrest i que ell mateix havia enviat els missatges a la seva mare per extorquir-la amb la finalitat d’aconseguir diners per afrontar uns deutes personals que havia contret. Els agents el van detenir per la presumpta simulació del segrest i per un delicte d’amenaces condicionades amb ànim de lucre cap a la denunciant, a la qual l’arrestat havia imposat el pagament del rescat mitjançant les amenaces cap a la seva pròpia vida. El detingut va quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial.

La simulació de delictes és una acció penada pel Codi Penal

No és el primer cop que els investigadors d’aquesta especialitat són activats per a investigar d’un segrest que finalment resulta fictici. D’ençà de la creació del servei, l’any 2007, els seus responsables computen denúncies per segrest on la víctima diu estar o haver estat retinguda per uns desconeguts, ja sigui per obtenir diners per afrontar deutes personals, per satisfer les seves necessitats o bé per ocultar una absència difícilment justificable. El tractament des d’un inici -tret d’indicis raonables i ferms en sentit contrari- és el d’un incident per segrest en curs, on s’hi aboquen nombrosos recursos, humans i materials. Els avenços en la gestió d’aquests incidents permeten obtenir indicis com imatges, reconeixements o declaracions que acaben per desmuntar la versió facilitada per la suposada víctima. Cal recordar que simular delictes o interposar denúncies falses per fets que no han succeït són accions tipificades pel Codi Penal i, per tant, els autors poden ser investigats o detinguts, segons el cas.