La Creu Alta: història d'un barri en blanc i negre i a tot color

Un llibre que recorre amb nostàlgia la identitat i la vida dels tallarets vista en dos segles. L’ahir i l’avui del barri de la Creu Alta del segle XX i  XXI és una obra escrita i retratada des del cor del barri pels fotògrafs Jaume Marco i Joan Batalla i el periodista Manel Camps. En Jaume Marco n’és l’impulsor: fa anys que pica les portes dels seus veïns i recull desenes i desenes d’instantànies que copsen històries anònimes i relata la personalitat de tot un barri. Ha creat l’arxiu històric de la Creu Alta i Gent del Barri i ha recollit més de 2.000 fotografies d’una quarantena de famílies.  “És la part més emocionant: quan les famílies treuen les seves fotos d’una capsa de sabates i t’expliquen com vivien, ja fa unes quantes dècades”, afirma Marco. Memòria viva. [caption id="attachment_257789" align="aligncenter" width="372"] La Gran Via de Sabadell, per on hi circulaven els trens / CEDIDA[/caption] El nou llibre presenta un mos d’aquests relats, amb un recorregut textual i fotogràfic que mostra l’evolució dels espais més emblemàtics del barri fins als més mundans. I, per descomptat, la transformació urbana de la zona. “Ha perdut identitat: el seu comerç a peu de carrer, les cases angleses... però encara conserva aquest esperit de poble”, coincideixen Camps i Batalla. Fan una oda al comerç local, que durant tants anys va ser un dels segells del barri i va donar nom als seus habitants: els tallarets era el malnom que rebien des de Sabadell (fins al 1909, la Creu Alta formava part del terme municipal de Sant Pere de Terrassa) pel seu tradicional ofici de tallar carn. És aquesta història la que dota de sentit al llibre: “Quedarà escrit: els més grans podran reviure-ho, els més joves es podran sorprendre”, apunta el periodista Manel Camps.

Història perenne 

Les pastisseries ja no exposen de la mateixa forma els seus dolços més llaminers. La passarel·la de trens de Renfe ja no modelen al llarg de la Gran Via, ara s’amaguen sota el mateix traçat. Quan plou, els creualtencs ja no s’enfanguen els  peus quan tornen a casa, ara caminen sobre asfalt. El cinema Montecarlo ara només queda al record col·lectiu. Però no tot és passat: la cansaladeria Medrán continua teixint el mercat municipal. La pastisseria Núria ha canviat de forma, però no pas de fons.  El transformador elèctric de la plaça de la Concòrdia no s’immuta al pas dels anys. La creu de la plaça no és la que era. Però encara hi és. https://www.diaridesabadell.com/2022/02/04/la-creu-alta-clau-per-al-desenvolupament-de-sabadell-i-el-seu-protagonisme-sociocultural/