Tomàs Gubianes, mecànic de vocació i especialista de cotxes de carreres i els Porsche

Ho tenia clar des de molt petit. Va començar estudiant electrònica, però el Tomàs Gubianes sabia que acabaria rodejat de cotxes. Per això li va demanar a la seva mare que li busqués feina en un taller. La història va arrencar en el Bricauto, de la Creu Alta, gràcies a una gestió de l’exdirectiu del Centre d’Esports, Pere Reñé, que tenia un negoci de compravenda de vehicles. Li va donar la primera empenta. “Vaig entrar sense saber-ne res, era el nen de l’escombra. Però m’hi passava moltes hores allà i vaig aprendre moltíssim”, rememora. Ni una “greu avaria”, com ell ho explica, el va fer desistir: “em vaig tallar un tendó del braç i mentre era a l’hospital em van proposar anar a treballar a Turbo Inyección Sabadell, al carrer Rocafort. Vaig poder ampliar els meus coneixements al costat de José Mercado”. De totes maneres, la persona clau i més influent en la seva trajectòria seria el mític Francesc Urpí, tot un referent del motor sabadellenc. “L’any 1988 vam iniciar el nostre camí junts, primer al seu taller privat a la carretera de Barcelona i després en el concessionari Toyota, fins que vam decidir muntar l’Urpí Sport, ara fa 23 anys”. Amb el seu traspàs, fa quatre anys, el Tomàs s’ha convertit en el propietari: “El Francesc m’ha ensenyat tot el que sé i procurem continuar amb la seva filosofia i, sobretot, la mateixa passió, com ell ho vivia”. Ho ha encomanat al seu fill Aleix, que treballa amb ell i segueix els mateixos passos.

Els Porsche, una devoció

El Tomàs s’ha especialitzat en cotxes de carreres, però per damunt de tot, la marca Porsche. És la seva devoció. “Ningú el necessita, però tothom el vol tenir al seu garatge”, resumeix. “Nosaltres els reparem, els hi donem vida. Hem reconstruït un Porsche dels anys 70, sempre sota certificat de la marca i el cotxe encara es revalora”. Com a anècdota, un client li va demanar una rèplica del Porsche 911 SC 3.0 GR4 que va conduir Jürgen Barth en el Ral·li de Montecarlo de 1983. “Ens va dir que és el cotxe amb el qual jugava a l’escalèxtric. Podem trigar entre un any i mig o dos a fer-ho. És una feina molt laboriosa i cal trobar les peces. A vegades estàs davant del motor i et sents com un cirurgià”. És dels que pensen que “els cotxes tenen ànima i se’ls ha de cuidar”. Un romàntic i un gran apassionat del motor.