Juan Manuel Calvo: "Treballem per donar visibilitat a la vida i la lluita de tots els republicans víctimes del nazisme"

Sabadell és la ciutat catalana amb més Stolpersteine. Concretament 63, el que representa el 10% de tot Catalunya. Una fita aconseguida amb el treball i esforç de diversos col·lectius, sent l'Amical de Mauthausen una de les principals. Per conèixer la seva tasca i vinculació amb Sabadell parlem amb Juan Manuel Calvo, president de l'entitat. Què és l'Amical de Mauthausen, quan i com va sorgir? Es va crear a Barcelona el 5 de novembre del 62 aprofitant una acció solidària per ajudar als afectats pels aiguats del Vallès. En aquell moment es va fer un sopar en què es van retrobar supervivents i familiars de les víctimes dels camps que vivien aquí i altres que van venir de França. En existir encara el règim franquista l'entitat no es va poder legalitzar, però al 78 sí que ho va poder fer i es va constituir. Des de llavors la nostra tasca ha estat la de difondre la memòria dels deportats i víctimes del nazisme. També tenim una visió educativa perquè treballem i visitem centres per difondre la nostra tasca i combatre els discursos de l'odi. Quina relació té l'entitat amb Sabadell? Ja fa anys que treballem amb la ciutat per recuperar la memòria i identificar les víctimes. És una feina conjunta entre el Museu d'Història, l'Ajuntament i el nostre arxiu. La valorem molt positivament perquè aquí hi va haver 70 deportats i s'està fent una gran feina per recuperar la seva dignitat. La feina local és essencial perquè permet posar cara a i biografia als implicats i és gratificant perquè dona pau a les famílies, ja que elles també van patir molt. Treballeu només amb les dades de Mauthausen o també amb les d'altres camps? Amb tots aquells camps on hi va haver presoners republicans. Cal recordar que a Mauthausen hi va haver uns 7.000 homes, però també hi va haver als camps de Dachau, Buchenwald, Ravensbrück on es creu que van arribar a la xifra conjunta de 2.500 deportats que abans havien lluitat a la resistència. [caption id="attachment_279379" align="aligncenter" width="700"] / David Chao[/caption] Com funcioneu? Tenim una perspectiva global i intentem donar visibilitat a la vida i la lluita de tots els republicans víctimes del nazisme. Treballem amb dades que aporten les famílies o fonts d'informació per recosir les vides d'aquells republicans que van patir i intentem donar-los l'homenatge que mereixen. També col·laborem amb entitats LGBT, població gitana i altres col·lectius perseguits. És fàcil trobar informació? Depèn. Hi ha casos com el de Mauthausen on, després de l'alliberament, els mateixos presos republicans van elaborar uns llistats de tots els que havien passat pel camp. Això ens serveix de primera font, també utilitzem les dades aportades per Montserrat Roig i el seu llibre 'Els catalans als camps nazis' (1977), el que va recollir la Creu Roja Internacional o el que va quedar registrat dels camps. Tot això, juntament amb el treball conjunt amb la Generalitat, ens ha permès elaborar una base de dades de la deportació amb el cens de tots els espanyols i catalans. Actualment, ho complementem amb dades que ens aporten les famílies i que contrastem amb els arxius locals. En algun moment heu pogut visitar presencialment els camps? Sí, amb els anys els membres de l'Amical han pogut visitar els diferents camps per fer homenatges. Precisament l'any 62 es va poder visitar el de Mauthausen perquè s'hi va inaugurar un monument en honor als republicans espanyols que hi van estar tancats. Ara els supervivents ja han mort, per això intentem fer les visites o actes amb els familiars i amb estudiants perquè coneguin aquells espais i prenguin consciència. Com valoreu que en l'actualitat estiguin creixent els discursos d'odi i banalització del feixisme, sobretot entre els joves? Estem molt preocupats, sobretot per les manifestacions d'extrema dreta que qüestionen la legitimitat dels valors i drets democràtics i banalitzen el patiment de les víctimes. Ens amoïna perquè es difon amb total impunitat i té presència a les institucions. És un perill que només es pot combatre amb el coneixement i prevenció. Cal prendre consciència del passat perquè els drets van costar molt d'aconseguir i no els tenim garantits per sempre, cal guanyar-los cada dia.