Poc després de fer-se públiques les preocupants notes de l’informe PISA, la Generalitat va incidir en el fet que els exàmens de l’informe haurien implicat una sobrerepresentació d’estudiants nouvinguts. Hores més tard, la consellera d’Educació, Anna Simó, va comparèixer per rectificar i admetre que la mostra d’alumnat sí que era representativa, després d’haver esclarit el funcionament de la mostra amb els responsables de l’informe. Ara, una setmana després, analitzem aquesta davallada de notes amb el sabadellenc Joan Cuevas, director general d’Innovació Educativa, Digitalització i Currículum d’Educació.
[caption id="attachment_265183" align="aligncenter" width="1250"]
Cuevas, en una imatge d’arxiu en un carrer del Centre de Sabadell / Victòria Rovira[/caption]
Com hem de llegir aquests resultats?
PISA apunta a quatre aspectes causals. El primer té a veure amb l’increment de la vulnerabilitat; i és crucial pensar i repensar detingudament com el sistema educatiu dona resposta a aquest problema. El segon element és l’important impacte de la pandèmia en la pèrdua d’aprenentatges. En aquest sentit, Catalunya ha seguit la trajectòria de la majoria dels països europeus, continentals i nòrdics amb una caiguda del 4%. El tercer punt ens diu que hem de poder aprendre de països que han aconseguit millorar en matemàtiques i llengua en base a canvis metodològics que han introduït al sistema. I el quart factor, són les reformes de sistema. Molts d’ells necessiten debat, però hi ha aspectes que tenen a veure amb la formació dels docents, amb les oportunitats a fora l’escola, amb els recursos d’inclusió o amb l’acollida dels nouvinguts. Cal fer reformes de sistema que han de ser acordades a llarg termini.
S’està revertint la situació?
Aquestes dades PISA són una mostra de 2022. Catalunya cada any fa una avaluació a tot el sistema; i les dades que tenim de 2023 apunten que comença a revertir-se la caiguda en matemàtiques, llengua anglesa i en competències cientificotècniques. On tenim un tema pendent és en la llengua catalana i castellana. Sobretot en els aspectes de comprensió lectora.
I què es farà al respecte?
Sabem que altres països que es trobaven en situacions similars, com Suècia, Anglaterra o alguns estats americans, han aconseguit millorar substancialment. En la part de llengua, han reforçat entre els tres i els vuit i nou anys el procés d’aprendre a llegir. Ensenyar a llegir de manera molt explícita: el vocabulari, la fonètica i la descodificació de la llengua. A Catalunya, hi ha al voltant d’un 30% de l’alumnat que no assoleix la competència lectora al final de la primària. Una altra part important és fomentar el gust i l’hàbit per la lectura al llarg de l’escolarització. En matemàtiques veiem que cada alumna té dificultats molt singulars i, per tant, estem impulsant metodologies de tutorització en l’alumnat que té més dificultats.
https://www.diaridesabadell.com/2023/12/14/educacio-pisa-informe-proves-catalunya-resultats/Per què Catalunya cau encara més avall que la resta de l’estat?
Tot i que encara és prematur, perquè cal fer encara molts anàlisis, les dades apunten que a Catalunya singularment hi ha més complexitat que a la resta de l’estat. És el territori amb més vulnerabilitat. Això ajuda a explicar una part rellevant. A banda, el sistema català està començant a tenir reptes que ja estan vivint altres sistemes educatius europeus que tenen a veure amb millorar la formació inicial o l’acollida dels docents al sistema. A part de poder garantir-los una carrera professional més llarga; que hi ha més marge de millora en la trajectòria professional dels docents.
Els sindicats de l’educació atribueixen la davallada a la manca de recursos.
Estem d’acord que un dels factors és la manca de recursos. En aquest sentit, s’estan revertint moltes retallades i en queden per revertir d’altres. Per a nosaltres és important remarcar, però, que tan important és posar més recursos com que estiguin ben focalitzats. Volem anar posant més recursos al sistema. Millores basades en evidències d’allò que funciona; però alhora acordades. El fet que siguin mesures acordades amb els propis docents i amb la comunitat educativa és important perquè tinguin èxit i continuïtat en el temps.
Catalunya podria arribar a ser com Singapur o el Japó, que obtenen els millors resultats?
A l’Àsia, la cultura de l’esforç i el paper de la família és singularment diferent. Singapur té una composició socioeconòmica variada, com nosaltres; però el Japó té una composició social molt més homogènia. En quant a metodologies, són molt competencials i tenen uns currículums més tancats que els nostres.
