El
tabaquisme és el principal factor de risc de les malalties cardiovasculars, respiratòries o el càncer, tal com alerten repetidament els especialistes del món sanitari. Els últims mesos, el debat sobre el fum s'ha traslladat a l'escenari polític. Els darrers moviments del govern espanyol per posar en marxa la
nova llei antitabac es llegeixen com un impuls per reduir el nombre de consumidors, beneficiant així la salut del conjunt de la ciutadania.
“Notem que
la gent adulta fuma menys, però, en canvi, hi ha un increment molt evident entre els joves”,
alertava fa uns dies en conversa amb el Diari la doctora Amalia Moreno, pneumòloga a l’Hospital Parc Taulí. L'afirmació permet fer un esbós de la situació actual, en un moment en què els exfumadors són un col·lectiu cada dia més nombrós.
L'evolució dels fumadors
Segons dades del darrer informe de l’estat de salut de la població a Sabadell -publicat el 2022-, el
consum de tabac dels homes i del total de la població a la ciutat
està lleugerament per sobre del de Catalunya. Aproximadament
un de cada cinc sabadellencs majors de 15 anys fuma. Una xifra pràcticament calcada a Catalunya, on la prevalença de fumadors fluctua els darrers anys al voltant del 22%.
Amb tot, l'evolució de les dades mostra clarament una
disminució del nombre de fumadors. A començaments dels anys noranta, la xifra escalava per sobre del 33%, amb gairebé el doble d'homes que dones. Ara, la reducció ha anat acompanyada d'un equilibri entre els sexes, amb menys homes, però més dones encenent la cigarreta. En la sèrie anual, destaca el salt entre el 2011 i el 2013, quan la prevalença va caure tres punts. Una possible lectura és l'entrada en vigor de la
llei antitabac, que prohibia aleshores fumar en gairebé tots els espais públics tancats. Un impacte que ara l'executiu estatal busca repetir amb les noves mesures.
On es fuma més?
Segons el mateix informe, la prevalença d’homes fumadors a
Sabadell és superior a la de les dones. En el conjunt de la població, a més, hi ha
diferències significatives entre zones. Ateses les àrees bàsiques de salut podem assenyalar diverses realitats. On més es fuma -un de cada quatre veïns- és a
la Serra d'En Camaró.
Sabadell Nord (24,1%),
la Creu de Barberà (23,7%) i
Ca n'Oriac (23,4%) són també veïnats amb una prevalença per sobre de la mitjana catalana. En canvi, a
Can Rull (13%) o al
Centre de Sabadell, el percentatge de fumadors baixa notablement: només un de cada sis residents d'aquestes zones fuma.
[caption id="attachment_298324" align="alignnone" width="700"]
La doctora Rosa Serrano, del Taulí | Victor Castillo[/caption]
Com és el procés per deixar-ho?
La doctora
Rosa Serrano, metgessa del treball del Servei de Prevenció propi de Riscos Laborals del Taulí, detecta que la ciutadania busca cada dia més instruments per desenganxar-se. Segons les dades del programa de l'hospital, adreçat a professionals de la mateixa corporació, una quarantena de treballadors se sotmeten anualment al procés de
deshabituació tabàquica. "És una eina que ha anat proliferant", celebra. Aquests mètodes són també a
l'Atenció Primària: qualsevol sabadellenc pot anar al seu CAP per demanar sotmetre's a un
tractament.
En el cas del programa del Taulí, el procés s'inicia per orientar la ferma decisió del fumador. "La persona
ha de tenir un projecte clar per deixar de fumar. Ha d'estar en una fase d'acció. Tenir una data per deixar-ho", sintetitza Serrano. Després, es busquen
fortaleses per alimentar aquest desig. "El més important és
la motivació pel canvi", reitera.
Com són els tractaments?
Els tractaments, exposa, poden ser en forma de
pegat de nicotina -amb comprimit o xiclets- o altres vies farmacològiques, amb un seguiment d'un any finançat per la Seguretat Social. "Es pren el
zyntabac -o la
molècula bupropion- per eliminar la síndrome d'abstinència i evitar les ganes de fumar". En aquest sentit, Serrano detalla que els tractaments busquen precisament atacar aquesta sensació de necessitat. "La dependència de
nicotina és dual: física i psicològica. Els medicaments controlen una part. Però, mentalment, cal treballar per reforçar la voluntat de no recaure", sintetitza. Els
efectes secundaris poden ser epidèrmics en el cas dels pegats. L'insomni o la sequedat de boca són també símptomes freqüents en persones en procés de deshabituació. "Tots ells són assumibles", sosté la doctora sobre l'ús de fàrmacs que es poden prescriure fins i tot a embarassades.
"Per fer el clic, el primer és preguntar a qui estigui en dubte:
com et veuries d'aquí a un o dos anys si no fumessis?". La resposta és la clau per iniciar el trajecte. Les motivacions per deixar de fumar són molt diverses. La salut, la despesa econòmica i la llibertat de no dependre del tabac són factors habituals, analitza ella mateixa. Alhora, els
beneficis per la salut són tangibles. "Baixa el risc de patir un infart o una malaltia coronària, els càncers. Al cap de deu anys de no fumar, t'equipares a una persona que no ha fumat mai. És un procés llarg, però l'exfumador de seguida observa alguns dels beneficis que perseguia: deixa de fer olor, respira millor, té més capacitat pulmonar, millora la pell, té millor circulació sanguínia, deixa de tossir i fins i tot de roncar", enumera sobre alguns dels canvis que es perceben abans.
Un nou repte sobre la taula
Passat un any, la persona es considera
exfumadora, tot i que amb matisos. "Qui ho ha deixat diverses vegades sap que és per a tota la vida. Que no ha de tenir la falsa confiança que per una cigarreta no passa res. Perquè sí que passa.
Les recaigudes hi són i s'han de contemplar", adverteix.
Avui, la nova amenaça té nom i cognom:
cigarreta electrònica. "Molts joves ho han provat perquè és molt atractiu. Visualment, a nivell d'olors...", exposa Serrano sobre l'auge d'aquests dispositius. Per això, tanca amb un avís: "Salut Pública té un gran repte perquè les dades mostren que l'evolució, malgrat la prevenció en el món educatiu i sanitari, és preocupant".
