L'origen i història de la Torre d'en Feu

L’origen d’aquest edifici es remunta a l’època medieval quan era una ‘domus fortificada’ situada molt a prop de la Via Augusta. L’indret va passar per diverses propietats durant la seva història. El seu nom era la Torre de Sobarber, però després d’un incendi que s’especula que podria haver estat intencionat, va adquirir el nom de la Torre Cremada. Va durar encara cent anys més després de ser reconstruïda. El 1663 sí que la nova propietat l’enderroca i fa l’edificació que es troba actualment a la zona. Molt més similar a una masia o casa de vacances. Una dècada després de la reconstrucció, entra en escena Pau de Feu que adquireix l’espai situat aleshores al terme municipal de Sant Pere de Terrassa. La família Feu era originària de Santa Eulàlia de Ronçana, on es trobava Can Feu. Per la seva feina i importància, el rei Carles II li va concedir el títol de cavaller al fill de Pau de Feu el 1686. En el moment que aconsegueixen ser nobles comencen a dedicar-se a ser terratinents i això provoca una forta restauració i millora del castell que veien com una casa de vacances habitual. També van adquirir el Mas de Sant Oleguer. La descendència es va ajuntar amb la família Olzina, una de les més importants de l’època i que va provocar la pèrdua del cognom de Feu en les generacions posteriors. Els Olzina tenien terres i propietats a diversos punts de Catalunya. L’últim propietari de la família va ser Josep Nicolau d’Olzina i Ferret, que va viure una vida tràgica perdent tots els seus familiars propers, menys el pare. Desesperat, va casar-se amb la seva neboda, però no va tenir descendència, acabant amb la nissaga. Abans de morir el pare, li va encarregar que convertís la finca en un mausoleu a tota la família. Els permisos mai van ser acceptats per falta de salubritat. Després de la mort de Josep Nicolau (enguany és el seu centenari), el castell és heretat per Guillem de Pallejà, marquès de Monsolís i nebot d’Olzina. El lloc es va convertir en una residència d’estudiants el 1937 i va tornar a la família Pallejà després de la Guerra Civil. Finalment, el terreny va ser adquirit per l’empresa Mas Duran de Sant Quirze del Vallès el 1994 fins que el 2018 va passar a ser propietat de l’Ajuntament després de ser expropiat de mutu acord a canvi de perdonar el deute de l’empresa amb l’administració pública. Des d’aleshores s’han fet moltes propostes de millora, restauració i rehabilitació de la zona, però, fins al moment, continua aturat i degradant-se a passos de gegant. https://www.diaridesabadell.com/2024/07/08/torre-d-en-feu-obres-aturades/