Per què cada any hi ha menys naixements a Sabadell?

L'any passat van néixer 1.641 infants a Sabadell -817 nens i 824 nenes-, segons les darreres dades publicades per l'Idescat. Són 39 naixements menys que l'any anterior, i 489 menys que fa una dècada, malgrat que la població a la ciutat ha augmentat en més de 10.000 persones en aquest període. Com s'ha d'interpretar aquesta caiguda de la natalitat a casa nostra? "Les dades no són cap sorpresa. Fa anys que es manté la davallada. Espanya va ser un dels primers països que va baixar de l'1,3 en la taxa de fecunditat -fills per dona-, i la tendència s'ha mantingut", diagnostica Mariona Lozano, sociòloga i investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB. Actualment, l'indicador se situa en l'1,10 a Catalunya, realitat que té arrels profundes, producte d'un camí ple de casuístiques socials, econòmiques i culturals. [caption id="attachment_308047" align="aligncenter" width="251"] La caiguda de la natalitat, en xifres a Sabadell | D.S[/caption]

Factor generacional

Lozano apunta tres factors per explicar-ho. Un primer motiu és generacional. "La natalitat és baixa perquè les dones que estan en edat de ser mares venen d'una generació que ja ha tingut pocs fills. Les candidates a tenir fills, per tant, són menys", analitza sobre la piràmide d'una població cada cop més envellida. En aquest sentit, assenyala el retard en la primera maternitat per entendre-ho. "En general, les parelles triguen tant a aconseguir les condicions òptimes per un primer fill que, molts cops, o no arriba o arriba molt tard", indica. És, sosté, un factor cultural: endarrerir la maternitat superada la trentena. "Entre els 30 i 39 és on ens ho juguem tot", avisa l'experta. En aquest punt entren en joc també qüestions de butxaca: l'accés a l'habitatge, amb més inestabilitat residencial; i la recerca de feina estable, amb salaris insuficients per fer front a la paternitat. Lligat a això, a partir dels 40, se suma un problema de fertilitat. "Si tens el primer als 38, pot ser que no hi hagi segon", radiografia.

El suport a la conciliació

Vinculat a la idea anterior, una segona lectura és el que considera una falta de suport a la conciliació per a les parelles amb fills. "Per posar un exemple: en un context de baixa natalitat, hi ha moltes poblacions, com Sabadell, on les escoles bressol municipals tenen llista d'espera i moltes famílies es queden sense plaça. Això no diu que hi hagi molts nens, sinó que hi ha poca inversió, en una etapa clau a nivell de conciliació familiar, perquè els nens tenen molta demanda de cura", sintetitza. En comparació amb altres països europeus, detecta, hi ha poques empreses que ofereixin serveis de conciliació: escoles bressol a la feina, horaris molt més flexibles, teletreball... "No tenim empresaris pitjors o amb pitjor voluntat, sinó té a veure amb la dimensió de les empreses. Petita i mitjana empresa no tenen tants recursos per oferir aquest servei", un context que desincentiva l'esperit paternal.

Un efecte dominó

Finalment, el tercer factor exposat per la sociòloga és que iniciem la vida de parella a una edat avançada. "L'entrada a la unió estable passa molt tard, perquè ens emancipem molt tard de casa els pares: entre 29 i 30 anys de mitjana, quan a altres països és amb 21. És habitual que la gent tingui diferents parelles i això endarrereix l'estabilització", argumenta. Aquesta realitat és vista per Lozano com un efecte dominó, que arrossega algunes dones que acaben prioritzant la seva carrera professional un cop arriben a una certa edat, renunciant a ser mares.

Mares estrangeres

L'escenari descrit fins ara té una particularitat afegida. Un element que se surt del guió. O, si més no, que n'explica una part. Entre els naixements a Sabadell, cada vegada hi ha més percentatge de mares estrangeres. Més enllà de l'increment de nouvinguts anuals, l'evolució també té raons demogràfiques, tal com relata la investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics. "Les dones immigrants arriben en edats molt joves. Tenen una fecunditat més alta perquè acostumen a tenir el primer fill abans", interpreta. I precisa: "no és cert que les dones estrangeres tinguin vuit fills. Com més temps porten aquí, més s'assimilen als patrons de fecunditat de les mares autòctones", repassa. L'any passat, 481 dels 1.641 naixements a la nostra ciutat van ser de mares estrangeres, gairebé un 30%. El percentatge ha augmentat notablement en els últims anys: era del 21% fa una dècada i no arribava a l'11% en fa dues, a començaments del segle XXI. A Catalunya, els municipis amb les proporcions més són Salt, Lloret, Salou, Manlleu, Olot, Figueres, Vic i Santa Coloma de Gramenet, on més de la meitat dels parts tenen com a protagonista una mare estrangera. https://www.diaridesabadell.com/2024/07/12/noms-mes-posats-preferits-sabadell-nadons/