Ha estat una de les grans novetats d’aquest inici de curs escolar. Ja hi ha una normativa homogènia sobre l’ús del telèfon mòbil al teixit d’escoles. Fins ara, cada centre tenia la competència i autonomia per regular-ne o restringir-ne l’ús com li semblés més adient. Tanmateix, molts equips directius feia temps que reclamaven que la Generalitat indiqués unes pautes comunes, que precisament s’han establert després d’un període de debat entre Educació, comunitat educativa i famílies.
La directriu general a secundària és que l’alumne apagui el mòbil en entrar en el recinte i el guardi en un lloc segur; tot i que dona màniga ampla a cada centre per utilitzar-lo en casos excepcionals. “Hi estem totalment d’acord amb la regulació”, apunta Xavi Posino, cap d’estudis de l’institut Narcisa Freixas i Cruells. Tanmateix, les coses tampoc han canviat gaire des de l’any passat en aquest centre educatiu. “Nosaltres som un centre de nova creació i ja vam arrencar amb unes restriccions pròpies semblants”, explica Posino. Al Narcisa des del primer dia curs es porta una caixeta a les aules de 1r i 2n d’ESO perquè els alumnes hi guardin el mòbil fins a l’hora de plegar. “Quan ja són més grans fem que els deixin a la motxilla”, afegeix el cap d’estudis. Ha donat molt bons resultats en aquests sis anys que fa que ho apliquen. “Els alumnes parlen més entre ells o a l’hora del pati opten per les activitats alternatives que els proposem, com els jocs de taula o la biblioteca”. “Amb 4t d’ESO és el curs que costa més”, admet el cap d’estudis.
[caption id="attachment_315162" align="aligncenter" width="2560"]
Un cartell a les parets de l’institut Ferran Casablancas / Víctor Castillo[/caption]
En el cas de l’institut Joan Oliver, el curs sí que ha començat amb un canvi important en l’ús del mòbil a l’entorn escolar. “Estava prohibit fer-lo servir a aules i passadissos, però aquest any tampoc es pot fer servir al pati”, comenta Xavier Estany, secretari. Tot i que encara és “prematur” avaluar l’impacte de la normativa, Estany apunta que reduirà els conflictes i malentesos que a vegades s’originen amb aquests dispositius. “Ens havíem trobat amb problemes per gravacions, missatges o fotografies fetes, per exemple, a l’hora del pati”, conclou.
Sobre els casos d’excepcionalitat, els docents permeten l’ús del telèfon, per exemple, en activitats de geolocalització o quan es requereix fer fotografies en alguna sortida.
“L’hauríem volgut més restrictiva”
La plataforma vallesana Aixeca el Cap, que lluita per endarrerir l’ús del mòbil en infants i joves, veu amb bons ulls la restricció total a primària. “Creiem, però, que la prohibició hauria de ser total també a secundària”, lamenta Roser Llunell, portaveu de la plataforma. “Hi ha suficient evidència perquè se sàpiga que el mòbil en un centre educatiu és una distracció i no una eina pedagògica”, afegeix. Les famílies d’Aixeca el Cap també carreguen contra la digitalització a les aules. “Els ordinadors també són un motiu de distracció, els alumnes no estan pendents del que s’està explicant, sinó del seu ordinador i d’altres coses”, diu Llunell. Tenen intenció de reunir-se amb la consellera d’Educació per abordar-ho.
