"Això arriba després de molts esforços al batxillerat i a la selectivitat per treure una bona nota"
Berta Marsellach
La Berta Marsellach fa pocs dies que camina pels passadissos i les aules de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de l'Hospital Clínic. Aquest setembre, va començar el primer curs de Medicina. Tot i que no sempre havia tingut al cap fer aquest grau, sí que sabia que la seva vida acadèmica aniria relacionada amb les ciències. "Sabia que volia fer alguna cosa que servís per millorar la vida de les altres persones, i, bé, Medicina s'ajusta exactament al que buscava", comenta. La Berta reconeix que encara va "una mica perduda" perquè tot just acaba d'aterrar a la vida universitària. Això sí, les primeres sensacions han estat molt plaents. "L'ambient és molt maco i els estudiants s'ajuden entre ells", diu. Encara que "alguns alumnes més grans ja ens han advertit que s'ha d'estudiar bastant". "Ep, sense oblidar que hi ha vida més enllà", afegeix entre rialles.
"Ho encaro amb molta alegria perquè després de molt esforç dels dos anys de batxillerat per tenir bona mitjana i d'una bona selectivitat he aconseguit entrar a la carrera que volia", admet la sabadellenca. Preguntada per les perspectives de futur, la Berta prefereix tocar de peus a terra i centrar-se en el present. Li venen, si res canvia, sis anys de carrera, la preparació de l'examen del MIR i després quatre o cinc anys més de residència. "Queda molt camí per recórrer", sosté, amb un petit esbufec. "De moment, no sé quina especialitat voldré fer perquè n'hi ha moltíssimes". Té temps (bastant) per rumiar-s'ho. "Els sis anys de carrera em serviran per aprendre i decidir-me", subratlla.
Accedir a carreres com Medicina o Física i Matemàtiques –amb unes notes de tall molt altes– no és senzill. La Berta apunta quatre consells: "Portar tota la feina al dia, mirar d'entendre-ho tot a classe, treballar molt a casa i, sobretot, estar molt tranquil".
"Quan la mare va patir càncer vaig pensar que m'agradaria ser la doctora que la va tractar"
Antea Gorgodze
Qui cerca, troba. L'Antea Gorgodze va batallar molt per accedir a estudiar Medicina i ara, "molt orgullosa", ha començat el seu tercer any de carrera, al Campus Clínic de la UB. "Amb el batxillerat no em va donar la nota perquè tenia un 8,5; aleshores, vaig repetir la selectivitat de setembre i per molt poques dècimes tampoc vaig arribar, ja que la nota de tall pujava a un 13", explica. "Al final, vaig optar per fer un grau superior de sanitat d'Imatge per al Diagnòstic, que em va donar una mica de base", afegeix. Aquest era el pla B de l'Antea: un cop acabada la formació professional va repetir les dues assignatures específiques de la selectivitat i va arribar a la fita que s'havia proposat. "Al final, vaig aconseguir entrar a fer Medicina a la UB i, la veritat, vaig estar molt contenta", celebra.
Una cursa de fons que la va dur a estudiar "la carrera que des de l'ESO tenia clar que volia fer". La qüestió és que en un futur no gaire llunyà l'Antea s'imagina a ella mateixa treballant en el servei assistencial d'un hospital. La seva vocació per la Medicina, a més, ve d'una experiència que la va marcar. "La meva mare va patir un càncer i arran de veure-ho tan de prop des de l'hospital, vaig pensar que m'agradaria ser la doctora que va tractar la meva mare", diu. "Tinc clar que m'agrada ajudar la gent", afegeix.
Sobre el dia a dia a la universitat, la sabadellenca apunta que la clau rau en "organitzar-se bé i mirar de centrar-se, sobretot en època d'exàmens". Ah, i desmenteix rotundament que els estudiants de medicina no tenen vida social, reivindica entre rialles. De fet, l'Antea assegura que mai havia tingut una vida social tan atrafegada com la que ha descobert a la facultat. "Fem festes, ens ajudem i fem molta pinya entre tots els companys i companyes", sosté.
[Fotos: David Chao]
