Cipo centra la mirada en la inserció laboral i la formació professional adaptada

Cipo centra la mirada en la inserció laboral, però també en la formació professional adaptada per a persones amb discapacitat intel·lectual. L'entitat ha celebrat la cinquena edició del Sopar d’Empreses de CIPO, una trobada entre agents públics i privats, per posar sobre la taula la importància de la col·laboració público-privada i de l'administració per  a oferir polítiques públiques d’inserció laboral efectives. “Cipo és referent, forma part de la identitat sabadellenca”, exposa l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. “Tenim molta feina a fer, calen polítiques públiques per a resoldre-ho”, exposa Joan Madaula, president de Cipo. “Cal garantir la contractació pública, un 10%”, afegeix. “Hi ha una baixa inserció a les empreses, no hi ha hagut una millora”, exposa Jordi Garcia, gerent de Cipo. Les dades ho avalen: el percentatge de nous contractes als Centres Especials de Treball (CET) el 2015 era un 68%, i el 2021 va ser un 76%. “Els CETs són la principal sortida laboral, i hauria de ser només un reforç”. I és que Cipo disposa de moltes branques professionals als seus CET: jardineria, taller, bugaderia, hostaleria, entre d’altres. I, aquest últim, un sector en creixement. I l’Amanidor, el servei d’hostaleria de Cipo, ara està en expansió: fins ara, el servei estava molt centrat en la restauració, amb àpats per al públic, pels centres ocupacionals i per a les residències. Ara, però, ofereixen els Coffee Break, pensat per a reunions més operatives, o jornades molt concretes. “Volem que les empreses, les administracions, associacions i entitats ens tinguin en compte per aquest tipus també d'oferta a través de l'Amanidor”, apunta Garcia. I és que “la normalització de les persones arriba quan puguin inserir-se a empreses o administracions públiques”.

Algunes dades

L'alumnat en centres d'educació especial ha crescut un 20% en cinc anys, malgrat el pla per reorientar-los a centres ordinaris. Això és el que denuncia el segon informe sobre la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya elaborat per Dincat i Granés Fundació. L'estudi apunta que l'alumnat amb discapacitat intel·lectual només representa un 0,8% del totals d'alumnes inscrits en educació infantil, primària i secundària i que el curs 2023-2023 l'alumnat en centres d'educació especial es va eleva a 8.207, un augment del 1,7% respecte al 2021-2022 i d'un 20% els últims cinc anys. D'altra banda, l'informe apunta que només un 16% de persones amb discapacitat intel·lectual entén la informació de l'administració pública. L'estudi també assenyala que una de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual no té feina, malgrat que el 78% dels que estan desocupats voldria treballar.  L'informe remarca així la necessitat "urgent" d'incloure les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat laboral. Tot i així, els sous que reben són la meitat que els de la resta de la població i un terç menys que els de la resta de persones amb una altra discapacitat. "Això va lligat que les persones que estan treballant, estan cobrant sous molt baixos. Pràcticament el salari mínim interprofessional", lamenta Jordi Garcia. En aquest sentit, posen el focus en la necessitat que les polítiques públiques donin suport a que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin tenir un nivell de vida adequat. "L'ocupació que estan fent aquestes persones acostuma a ser de baixa qualificació, per això cal impulsar formació professional".  "Cal tenir una formació adulta adaptada, que en altres comunitats funciona, però aquí a Catalunya continua sense implementar-se", afegeix.