Fatou Nyang (activista): "Soc musulmana i m'oposo a la mutilació genital femenina"

L'activista Fatou Nyang, en el marc de Ciutats Defensores dels Drets Humans, ha aterrat a Sabadell per a ser altaveu i compartir la seva trajectòria com a formadora de Wassu Kafo Gàmbia, una entitat dedicada a la prevenció de la mutilació genital femenina. Quina és la seva història. Com arriba aquí? Vaig arribar a aquesta ONG treballant com a netejadora i no sabia res de la mutilació genital femenina. Volia informar-me, necessitava saber on treballava i què feia. I vaig demanar als meus companys que m'ajudessin a entendre què era tot allò. No sabia que era allò, però volia ajudar les dones de la comunitat, perquè és molt dolorós. Em sap greu que les dones hagin de pasar per això. I la meva cap, l'Adriana Kaplan, em va ajudar a ser formadora. Vaig començar a ser formadora al meu poble, amb la meva àvia. Perquè si li deia a la meva mare, no m'escoltaria. Costa que la gent s'obri a escoltar? El primer moment, la meva àvia no em volia escoltar. Em deia que no parlés perquè em voldrien matar. Però vaig seure amb ella i li vaig demanar ajuda per poder parlar amb la meva mare, que ve d'un poble diferent i més tancat. Costa que t'escoltin. Hi ha gent que diu que com a musulmana, no em podia oposar a la mutilació. Soc musulmana, però no estic a favor d'això. És difícil de combatre la mutilació genital femenina, és imprescindible formar homes i dones. Què és el que més va colpir-li? La meva cap estava molt feliç per mi, perquè no havia conegut algú sense estudis que volgués fer aquesta feina. Vaig fer reunions i xerrades amb amigues i conegudes, però no va ser fàcil. No ho pots fer públic, em van insultar molt, em van amenaçar... les dones no podem parlar a Gàmbia d'aquests temes. I la discrepància, l'has de fer des de l'absolut respecte, perquè sinó ningú t'escolta. Jo tenia molta por quan vaig començar, però sabia que havia de continuar. He de lluitar com una dona, fins el final. I aquí està. Sí, però és un camí dur. Abans començaven noies de 10 anys per a practicar la mutil·lació, i ara ho fan amb criatures de només uns mesos. Així i tot, tenim una llei que ho impedeix, una llei que es va promulgar el 2015, i prohibeix la mutilació genital femenina. Ara tenim democràcia, però temem que el nou règim aboleixi la llei que prohibia l'ablació. La formació és la solució? Jo he format moltes dones i sobretot homes, són part de la solució. Els homes tenen el poder a les cases, és important que rebin el missatge. Si els homes prenen consciència, podrien començar a frenar i que sigui una presa de consciència més general. La mutilació no és una bona pràctica, hi ha dones que no coneixen les complicacions de l'ablació.