“Com seria el plural de ballar? Nosaltres...” pregunta la Sílvia a la desena d’estudiants d’una de les sessions d’aula d’acollida de l’institut Miquel Crusafont. La premissa és que tothom ha d’intervenir; encara que el nivell a l’aula és molt divers. Hi ha alumnes que responen amb molta soltesa i d’altres que encara contesten amb els llavis mig enganxats, per aquella por d’equivocar-se. En el nivell “hi influeixen molts factors”, com el temps que fa que són a Catalunya o la seva llengua d’origen, diu el director del centre, Robert Velàsquez. “La integració de l’alumnat que prové, per exemple, de països sud-americans és més senzilla”, comenta. En canvi, “el primer alumne que va arribar a l’institut que no parlava català era xinès i ni amb l’ordinador podia comunicar-se amb nosaltres perquè el teclat no estava en caràcters xinesos”. “Va tardar mesos a dir ‘hola’”. Aleshores, aquest episodi va sobtar molt al claustre, però “ara de casos així ja en tenim cada any”, afegeix Velàsquez.
Les aules d’acollida s’han convertit en un dels recursos més preuats per garantir la immersió lingüística que els alumnes nouvinguts requereixen. Encara més en un context en què el gruix d’alumnes estrangers creix any rere any: el 2015 hi havia 161.500 estudiants estrangers, mentre que el 2023 n’eren 220.000.
Els testimonis de la Ikram i l'Amiru
La Ikram va arribar fa dos anys a Sabadell des del Marroc
La Ikram fa dos anys que viu a Catalunya. Va arribar del Marroc i es va instal·lar a la zona sud de Sabadell amb la seva família. “Parlo àrab i des de fa un temps també una mica de català i castellà”, apunta. “Tot i que domino més el català que el castellà”, afegeix. Des de fa un any que és a l’aula d’acollida de l’institut Miquel Crusafont aprenent les bases de la llengua catalana. “El que més m’agrada és l’ajuda dels companys quan no sabem com dir una cosa en català”, sosté. “Ara estem estudiant sobretot els verbs i les terminacions”, afegeix.
L’Amiru va marxar fa sis mesos de Gàmbia per instal·lar-se a Sabadell
La llengua materna de l’Amiru és el soninké. “Parlar català encara em costa bastant”, admet. Va arribar de Gàmbia fa sis mesos i l’aula d’acollida de l’institut Miquel Crusafont ha estat un dels seus primers contactes amb la llengua catalana. “Estem estudiant molt”, diu. De fet, assegura que té ganes de poder mantenir converses més fluides en català. El seu nivell de castellà és lleugerament superior i, per això, “a vegades he de demanar que m’ho diguin en castellà”. L’Amiru reconeix que el català no li està semblant “fàcil”, però també apunta que fa molt poc temps que és aquí per practicar-lo.
"Un recurs molt escàs"
Tanmateix, la comunitat educativa manifesta que “les aules d’acollida encara són un recurs de mala gestió”. A l’institut Miquel Crusafont hi ha una cinquantena d’estudiants que fa menys de dos anys que estan al sistema educatiu i només opten a unes quatre o cinc hores d’acollida lingüística a la setmana. “Tenim només dues docents i acabem repartint les hores com podem perquè tampoc hi hagi grups molt nombrosos”, detalla el director. “Intentes que en les aules d’acollida se sentin còmodes, que tinguin un lloc on expressar-se, però costa molt i és un recurs molt escàs”, afegeix.
https://www.diaridesabadell.com/2024/10/14/testimonis-escoles-aules-acollida-matricula-vida-recursos/Segons el darrer recompte del Departament d’Educació, en dades de principis de 2024, més de 23.300 estudiants a Catalunya fan hores a les aules d’acollida. Repartits en quasi 1.300 dotacions. Això no vol dir que hi tinguin accés tots els estudiants nouvinguts que ho requereixen. Les aules d’acollida són un recurs per a l’alumnat nouvingut de 3r a 6è de primària i de 1r a 4t d’ESO. Considerant nouvingut aquell gruix d’alumnes que s’han incorporat per primera vegada al sistema educatiu en els darrers dos anys. I, excepcionalment, quan s’hi han incorporat en els darrers tres anys si es tracta d’infants o adolescents que procedeix d’àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del català.
[caption id="attachment_318570" align="aligncenter" width="2560"]
L'aula d'acollida de l'IES Miquel Crusafont[/caption]
El cas de l'escola Can Rull
A l’escola Can Rull, hi ha prop d’una vintena d’infants que passen per l’aula d’acollida. “Però en serien centenars més si la dotació permetés també posar-hi infants des d’I3”, remarca la cap d’estudis, Rosa Mellado. En aquest centre, l’índex d’alumnat nouvingut s’ha disparat en qüestió de pocs anys. Fa uns cursos, prop d’un 10% de l’alumnat era estranger; ara la xifra augmenta al 50%. De fet, un gran mural en forma de mapa del món dona la benvinguda al rebedor de l’escola, testimoni de la pluralitat del centre. En groc estan pintats els països d’origen d’almenys un dels estudiants del col·legi. Tota Amèrica del Sud és gairebé de color groc, també països com el Marroc, Nigèria o la Xina.
En aquest centre, des de l’any passat, una de les mestres dedica tota la seva jornada laboral a l’aula d’acollida. En funció de la complexitat de cada estudiant, dedica entre unes dues i quatre hores a la setmana per alumne. “L’ideal seria que estiguessin tota la jornada escolar en una aula d’acollida per donar-los les eines suficients perquè siguin mínimament competents per parlar amb altres companys o seguir bé el fil de la classe”, manifesta la cap d’estudis.
[caption id="attachment_318577" align="aligncenter" width="1707"]
L'aula d'acollida de l'escola Can Rull[/caption]
[Fotos: Víctor Castillo]
