Carles Lombarte (Sabadell, 1984) es considera un apassionat del coaching, de l’economia i quan l’agenda li ho permet, poder sortir a córrer. Un esport, que amb el llarg del temps li ha permès adquirir “la resiliència i la constància necessària”, aconseguida gràcies a haver participat en una trentena de mitges maratons i de travessar la línia de meta de la Marató de Barcelona l’any 2018, experiència, però que no tornaria a repetir: “Vaig estar tres mesos que no em podia ni moure”, assegura, rient.
Format als salesians i diplomat en Ciències Econòmiques i Empresarials, va treballar durant una dècada en el sector bancari, primer a les desaparegudes Caixa Manresa i Catalunya Caixa, i finalment al BBVA: “Tenia un tiet que en aquell moment treballava a Caixa Manresa, i des de fora, semblava molt atractiu. Amb la crisi financera, primer, i després amb la reestructuració de les fusions del BBVA, vaig veure que aquella impressió inicial havia canviat”, explica Lombarte. Des de l’any 2017, Lombarte és el responsable de màrqueting de l’empresa familiar sabadellenca, Lombarte Grup.
Però paral·lelament a la seva trajectòria en l’àmbit privat, l’any 2007 el sabadellenc, atret pel món econòmic, decideix entrar a la Jove Cambra Internacional: “Per la tradició familiar, a casa no encaixàvem amb el sector sindical, i buscava formar part d’una organització empresarial, on es tractés l’emprenedoria i el lideratge. És una gran escola de formació, que permet a la gent agafar habilitats, desenvolupar-se i aprendre eines per traslladar-se al món laboral”, explica. Des de llavors, ha passat per tots els càrrecs, fins a l’actualitat, d’on és el president de l’Associació de Senadors de la JCI Catalunya.
En aquella mateixa època, als inicis del segle XXI, Lombarte va iniciar-se en l’oratòria, impartint formacions de com parlar en públic i del llenguatge no verbal: “A les classes, sempre exposo tres exemples, com són Demòstenes de Peània, el rei Jordi VI del Regne Unit i John Fitzgerald Kennedy, que a part de ser homes i els tres ja són morts, la història els recorda com a grans oradors, on dos d’ells —Demòstenes de Peània i el rei Jordi VI— eren tartamuts”, apunta.
Obama, Laporta i Fernández
Preguntat sobre aquesta qüestió, en el creixement de formacions polítiques del no-res, Lombarte reconeix que “sota grans paraules, notem que hi ha molta retòrica, però quan rasques no hi ha res. És un dels problemes que hi ha avui dia, amb líders carismàtics a banda i banda, tant de la dreta com de l’esquerra, però quan el líder cau, com ha passat a Podemos o a Ciutadans, el partit acaba enfonsat”.
Per a Lombarte –finalista al Concurs Nacional d’Oratoria de la JCI Catalunya i ser considerat el Best Speaker Award at JCI Public Speaking and Debating Academy of JCI Luxembourg–, Barack Obama, Joan Laporta i Alejandro Fernández (PP), són tres exemples del que es pot entendre com a bon orador, i que amb el temps ha anat guanyant terreny. Avui dia des de tots els sectors professionals és una qüestió a l’ordre del dia: “Temps enrere, potser quedava molt reduïda en l’àmbit de l’advocacia, però ara ja arriba, també a la medicina”.
