El clavegueram: la ciutat soterrada que no veiem

Per sota els carrers de Sabadell hi ha una ‘ciutat paral·lela’. És la que formen tots els serveis soterrats que permeten que, en definitiva, tot funcioni, conjuntament amb el cablejat aeri o tubs en superfície. Sota terra, per exemple, hi ha 389 kilòmetres de xarxa de clavegueram que es va conformant a mesura que creix la ciutat, una eina indispensable per al desenvolupament del municipi. La majoria d’aquesta xarxa (el 90%) però, no és visitable, perquè té una alçada inferior a 1,3 metres, segons detallen el cap del servei de Manteniments de l’Ajuntament, Javier Ruiz, i el cap de Vialitat i Clavegueram, Andrés Rodríguez, consultats pel Diari. [caption id="attachment_322840" align="aligncenter" width="1000"] Dos operaris netejant el clavegueram del carrer de Francesc Sabaté, al barri de Castellarnau / JUANMA PELÁEZ[/caption] L’extensió d’aquesta infraestructura i el seu difícil accés remarquen la importància que té mantenir-la, la qual cosa el consistori contracta amb una adjudicació bianual que aquesta setmana ha renovat. Uns 750.000 euros anuals que (un 72% més enguany respecte a l’any passat), perquè es procura que en el termini de cada quatre anys es revisi tota la xarxa, netejant-la amb un camió mixt impulsor-aspirador que permet extreure els residus que hi pugui haver al clavegueram, des de fulles a tot el que hi caigui des del carrer. Ruiz subratlla que “el manteniment del clavegueram només es veu quan ve una DANA, però és important dedicar-hi recursos”. La previsió d’incrementar el pressupost a Sabadell és prèvia a la catàstrofe viscuda a València l’octubre passat, però aquesta situació i les perspectives de futur palesen que “s’han de repensar els models actuals” de planificació de la xarxa, perquè es planifica segons l’estadística de precipitacions dels anys anteriors, la qual pot canviar si es produeixen precipitacions més abundants concentrades en poques hores a partir d’ara. Andrés Rodríguez afegeix que repensar la xarxa del clavegueram perquè pugui absorbir grans quantitats d’aigua no passa només per ampliar els tubs sinó que implica “parlar d’urbanisme, espais verds, drenatge sostenible... per dissenyar espais urbans més permeables que permetin reduir riuades”. En tot cas, els tècnics remarquen que com que Sabadell té pràcticament tot el terme municipal urbanitzat, “el risc d’arrossegament és menor”. El problema de les riuades, complementen, es produeix quan plou tant que el sistema no té capacitat d’absorció, l’aigua corre pels carrers i ho arrossega tot.

Les tovalloletes no es llencen al vàter

“Tenim un problema molt greu amb les tovalloletes higièniques”, insisteix el cap de la secció de Vialitat i Clavegueram de l’Ajuntament, Andrés Rodríguez. Recorda que no s’han de llençar al vàter i que el seu lloc és el contenidor gris. El tècnic assenyala que, malgrat que envasos en què es venen indiquin que són un material biodegradable, desprendre-se’n a través del vàter “causa problemes”. Rodríguez detalla que “quan les llencem al vàter, van al clavegueram. L’aigua hi circula a baixa velocitat, aquestes tovalloletes generen una pasta que se solidifica i provoquen taps a les canonades” que provoquen problemes en el servei. Per això, el consistori apel·la tant a la ciutadania com als equipaments municipals a fer un ús responsable d’aquests productes. https://www.diaridesabadell.com/2024/11/15/mapa-zona-inundable-sabadell-valles-catalunya/