Una dècada. Aquest dilluns dia
9 de desembre es compleixen deu anys
de les fortes ventades que gairebé fan desaparèixer el
bosc de Can Deu. Les ratxes,
per sobre dels 100 km/h, van tombar
uns 45.000 arbres de l'entorn de la Masia d'Espai Natura en
un dels episodis de vent més intensos que es recorden al Vallès Occidental. Ara, una dècada després, s'ha aconseguit repoblar amb nombroses accions populars coordinades i una reformulació de l'espai que s'han sumat a la capacitat de regeneració natural.
La ventada va arribar des de la serralada prelitoral i va entrar a Sabadell des de Sant Llorenç amb gran velocitat, impactant contra la vegetació des d’una direcció poc habitual a la zona. Tot això es va sumar a les intenses pluges que es van produir durant les anteriors setmanes, fet que va propiciar que el vent mogués els arbres i les arrels s'aixequessin de terra fins a tombar-los definitivament i sense marge de reacció. A Sabadell no es van lamentar danys humans, però
a Terrassa van morir dues persones per la caiguda d'un mur.
[caption id="attachment_119423" align="alignnone" width="630"]
El bosc de Can Deu, l'any 2015, amb el 80% dels arbres desapareguts / ICGC (CEDIDA)[/caption]
[caption id="attachment_119422" align="alignnone" width="630"]
El bosc de Can Deu, l'any 2014, abans de la ventada / ICGC (CEDIDA)[/caption]
Un cop passat el temporal i amb un efecte devastador al Bosc de Can Deu, el següent pas va ser buscar fórmules per retirar tots els elements caiguts, com la fusta o les branques dels arbres. Precisament la cobertura vegetal del terra, amb herba o arbustos, unit als roures i alzines que van resistir les ventades pel seu tipus d'arrel, es va posar en marxa un pla perquè el bosc es pogués regenerar de forma autònoma. Això unit a diverses accions de voluntaris per a la replantació de la zona van ser els primers passos per recuperar l'espai.
[caption id="attachment_282341" align="alignnone" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
En total
es van replantar uns 5.500 exemplars d’arbres. Ara, deu anys després del succés, els pins blancs i les alzines que es van plantar han crescut i assolit alçades d’entre 4 i 5 metres que han permès recuperar part de l’espai que havia quedat desert. Allà comparteixen protagonisme amb els que van poder resistir les ventades. La feina feta durant aquesta dècada ajudarà a tenir un millor bosc en el futur malgrat que recuperar-se d'una destrossa de tal magnitud és pràcticament impossible.
