El Llaminer és l'estrella indiscutible del
Nadal a
Sabadell. Un
rockstar que triomfa per la seva singularitat i un to divertit i genuí amb els infants, captivats per una figura convertida en el quart Rei Mag de la ciutat. Per a molts, fins i tot, més desitjada que Ses Majestats.
Amb el seu bastó de caramel blanc-i-vermell, la roba de colors llampants i un barret ben llarg de sucre, la seva presència ha anat creixent a la celebració de la festivitat. Primer, com a cap de cartell del
Somriu al Nadal, liderant la colla de personatges de l'espectacle sabadellenc. Després, protagonitzant
l'encesa de llums al costat de les autoritats. I, ara, també desplaçant-se als
barris perquè tothom pugui veure'l de prop.
El Llaminer és un fenomen sense precedents a casa nostra.
L'hivern del 2021, David Medina donava vida a l'enginyós personatge que ha conquerit el cor de la gent. Les pròximes línies es llegeixen, en part, com un exercici esgotador. Són, resumides,
24 hores acompanyant una celebritat. Un dia a la pell d'un famós que encarna en primera persona l'esperit nadalenc sense fissures. Algú amb l'agenda plena des del passat 29 de novembre i fins a la Cavalcada de Reis del pròxim 5 de gener.
El dia comença ben d'hora, amb
una visita matinal als infants de la Unitat de Crisi d’Adolescents i de la planta de pediatria de l'Hospital Parc Taulí. L'expectació és màxima i l'alegria dels presents es desborda en veure'l. La cridòria és la banda sonora del seu dia a dia cada cop que apareix en escena. També en els trajectes pel carrer de camí a la pròxima parada. "L'estima que em transmeten arreu és el millor regal. L'amor que rebo. Veure com em saluden i em fan abraçades és el millor moment del dia per a mi", confessa en un instant de calma. El Llaminer, expressa, guarda amb orgull tots els dibuixos i mostres d'afecte que rep de les criatures.
A primera hora de la tarda, toca encesa de llums a la festa dels barris. Avui,
al parc d'Odessa, a Can Llong. "Crec que és el dia que més gent ha congregat", diu un dels organitzadors. Puntual i rodejat per un ampli desplegament per garantir que tot rutlli, baixa del cotxe i encara les escales de l'escenari muntat per a l'ocasió. "Avui s'ha aturat tot. Crea una expectació brutal.
Ha paralitzat el barri. La frase del dia era: avui ve el Llaminer", reflexionen la Cristina i la Noelia, dues mestres d'una escola de la zona. "Que arribi als barris és coherent. Un encert que es veu només amb la gent que hi ha", analitzen.
Alguns, com el Bernardo, no coneixien la magnitud de l'obra i se sorprenen amb l'afluència al parc. "No l'havia vist mai, però està molt bé. Són coses per les quals val la pena apostar, perquè veus l'alegria dels nens", observa. Amb música, el ja clàssic compte enrere i l'ajuda de tot el públic reunit,
el Llaminer il·lumina l'arbre amb un somriure i la seva característica gestualitat i enfila escales avall. No sense aturar-se a xocar les mans i fer-se alguna foto amb els fans del passadís que l'acomiada.
Una agenda atepeïda
Sense gairebé marge per a escalfar la veu, arriba a l'Ajuntament, amb la cua al Racó del Campanar formant-se per immortalitzar el moment al seu costat. Abans del posat, toca obrir una nova finestra del
Calendari d'Advent. "Si fos pel nen, vindríem cada dia. Però hi ha una gentada i ho has de dosificar", diu el Santi esperant que tregui el cap des de la part alta del consistori. El mestre de cerimònies fa les delícies dels assistents a la plaça del Doctor Robert. No només per als sabadellencs. "Nosaltres venim de Castellar. El Biel només té quatre mesos, però no ens volíem perdre el xou. Els amics que tenim aquí no paren de parlar del Llaminer", riu el Marc, alçant la mirada a tocar de la Rambla.
A dos quarts de set, els focus ja l'apunten a la façana. Ell accepta el repte i agafa el micròfon, com si es tractés de
la Madonna de Sabadell, com el va batejar afectuosament l'alcaldessa
Marta Farrés fa unes setmanes. Amb la gola afinada, surt al balcó per entonar la lletra de la cançó que sona cada tarda a l'emplaçament.
"Llaminer, Llaminer, ja ha arribat el Llaminer...", proclamen els més petits. Com un cor improvisat, els intèrprets salten coordinats al ritme de l'enganxosa melodia.
Des de dalt de l'edifici, la imatge de centenars de famílies es repeteix diàriament. S'hi acumulen des d'abans de la seva irrupció. A baix, pares, avis, tiets i la canalla xalen amb la posada en escena. A pocs metres, la nova Caseta del Llaminer espera a acollir els fidels seguidors del carismàtic personatge. Abans d'arribar-hi, el Llaminer torna a fer un recorregut pel mig d'una filera de gent que el condueix per Sant Roc fins al Racó del Campanar. La cua es barreja amb els veïns que passegen per
la Fira de Santa Llúcia.
Passades les vuit del vespre, el rebombori s'acaba. Quan els flaixos s'apaguen, la tranquil·litat aflora. "Ha estat un dia molt llarg", bufa. "Demà, més màgia i aventures", manifesta mantenint la veu jocosa. Són només unes hores de treva. Aviat comença un nou dia i el seu barret tornarà a contemplar des de les altures la multitud que l'anirà a rebre on toqui.
[caption id="attachment_326598" align="aligncenter" width="700"]
Llaminer | Juanma Peláez[/caption]
Fotos de Juanma Peláez
https://www.diaridesabadell.com/2022/12/22/llaminer-sabadell-entrevista-calendari-advent/
