Albert Criado: “El Llaminer va ser una aposta a cegues que va tenir un gran èxit el primer any"

Albert Criado és una de les persones darrera del que probablement sigui el símbol del Nadal a Sabadell, el Llaminer. Ell és l'encarregat de la producció executiva de l'atracció. Amb una agenda pràcticament plena, va aconseguir fer un espai al Diari de Sabadell la vigília d’un dels espectacles de més èxit en els que participa: ‘Somriu al Nadal’. En aquesta entrevista coneixerem en profunditat els matisos i secrets d’un dels fenòmens més destacats dels últims temps a Sabadell.

Qui és Albert Criado?

Sóc veí de Sabadell i amb la meva seu empresarial a la ciutat des del 2006, m’he dedicatal món dels escenaris des de ben jove. Les meves arrels paternes em van introduir en aquest món i, amb 42 anys, aquí estic, amb una llarga trajectòria i moltes vivències a sobre dels escenaris. Mai no he estat una persona a qui agradés estudiar gaire, però sempre he tingut l’hàbit de fixar-me en altres professionals i crear les meves pròpies històries.

Què significa “El Llaminer” per a tu?

El Llaminer, per a mi, ha suposat i suposa un gran repte personal i professional. Quan em van proposar crear un projecte tan gran com el que ha acabat essent... bufff, els nervis, la tensió, les llàgrimes, els somriures, les abraçades... tot plegat per part de l’equip que s’ha format, tant tècnic com artístic, va ser molt intens. Hem de tenir en compte que tot és producció pròpia: fabricació pròpia, disseny propi, amb l’ajut i la col·laboració de grans professionals. Va ser tot un repte, ja que tot el calendari i altres elements del Somriu els vam fabricar en un temps rècord de 3 setmanes.

Va ser una inversió a cegues que va tenir un gran èxit el primer any, i això ens va donar forces per continuar l’any següent.

Què creus que significa per a Sabadell?

Jo crec que el personatge del Llaminer, per a Sabadell, és l’estrella del Nadal. És un personatge molt divertit i entregat, a qui li encanten els nens i li agrada fer somriure tothom. Crec, a nivell personal, que un cop estàs a prop del Llaminer, t’oblides de tot els problemes.

Quines són les majors dificultats amb què us heu enfrontat?

Al principi, va ser una mica dificultós tirar el projecte endavant, ja que va suposar un gran cost econòmic i una dedicació extrema. Vam començar a parlar-ne al març del 2021, però fins al 7 d’octubre no vam poder arrencar.

Amb un gran esforç per part de companys, família i amics, treballant a contracorrent, matí, tarda i nit, ho vam aconseguir, i n’estic molt orgullós i agraït a tots ells.