La Fundació Bosch i Cardellach va rebre aquest dijous el primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Sabadell, Eloi Cortés, que hi va exposar les principals línies estratègiques del nou Pla Local d'Habitatge 2025-2030. Ho va fer acompanyat d'Helena Trias, representant de l'empresa que ha dut a terme tècnicament el pla.
El pla preveu recuperar la compravenda d'habitatges de protecció oficial, amb un cost accessible, per sota el preu de mercat, i la intenció municipal és que mantinguin la qualificació d'HPO tota la vida. La primera promoció que recuperaria aquest model que Vimusa ja va utilitzar els anys 1980 seria una nova construcció a Torre-romeu, amb 150 habitatges entre els quals n'hi hauria de compra i de lloguer social.
Paral·lelament, es vol continuar construint pisos públics de lloguer social. El Govern en vol aixecar 531 amb una inversió de 100 milions d'euros. A llarg termini, el consistori calcula que podria construir 2.111 habitatges més en sectors pendents de desenvolupar com Cifuentes.
Un altre tema que va abordar el regidor són els pisos buits. El nou pla contempla que a partir de 2027 l'Ajuntament apliqui un recàrrec del 50% de l'IBI en els habitatges buits. Abans, però, el consistori preveu crear un registre que permeti saber realment quants ho estan a partir de dades de consum elèctric i d'aigua. Altres temes que va abordar el regidor són l'aposta per la rehabilitació i la construcció d'allotjaments dotacionals, adreçats a persones grans i joves. Va posar d'exemple que ja s'està construint el quart complex de gent gran, a la Roureda, i va apuntar que s'haurà de pensar en un cinquè tenint en compte l'envelliment de la població. En aquest barri, també es preveu cedir un solar en dret de superfície perquè s'hi construeixi un bloc de 30 habitatges adreçats als joves.
De moment, el pla va superar l'aprovació inicial en el ple de gener d'enguany, i ara es troba en període d'exposició pública (fins el 23/03) i al·legacions. Des de l'oposició, de moment, ha rebut crítiques pels terminis i la falta de pressupost.
