El Govern ha aprovat al ple de gener aquest dilluns, de forma inicial, el Pla local d'habitatge per al període 2025 - 2030. Ho ha fet amb la majoria absoluta del PSC i l'abstenció d'ERC, Crida, Junts i Sabadell en Comú Podem; i el vot en contra de la Crida, el PP, l'ultradreta i el regidor no adscrit. S'inicia, per tant, el tràmit administratiu que permetrà tant a l'executiu com als grups municipals i entitats seguir perfilant aquest document fins a la seva aprovació definitiva en els pròxims mesos.
Les principals aportacions del pla es preveu que siguin la voluntat de construir fins a 531 pisos públics, la possibilitat que Vimusa torni a construir habitatges de protecció oficial per vendre'ls i complementar així la seva cartera de lloguer; i que els immobles que estiguin buits tinguin un recàrrec del 50% en l'IBI a partir del 2027. A banda, l'Ajuntament preveu seguir construint blocs de pisos de lloguer social i manté l'aposta per altres iniciatives com la rehabilitació i la compra per tanteig i retracte.
El portaveu del Govern i regidor d'Habitatge, Eloi Cortés, ha remarcat que Sabadell és "la segona ciutat de Catalunya en lloguer municipal, tot i ser la cinquena en població", amb uns 2.000 habitatges socials entre els propis de l'Ajuntament, l'empresa mixta SBD Lloguer Social i els de la Generalitat a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. "En volem més", ha subratllat.
Des de l'oposició, la portaveu d'ERC, Sílvia Renom, ha reclamat major concreció en el finançament i les diferents partides previstes per aclarir com abordar el repte de culminar la construcció de més de mig miler d'habitatges en cinc anys, pels quals també es compta amb fons europeus Next Generation. En aquest sentit, Renom remarca que “el PSC governa a la ciutat, la Generalitat i l’Estat, i això hauria de permetre una major capacitat d’incidència i lideratge. Malgrat això, a Sabadell, en els darrers deu anys s’ha construït a un ritme clarament insuficient davant la dimensió del problema”.
ERC també considera que la participació ha estat escassa en l'elaboració del pla, línia similar a la que s'ha referit el portaveu de la Crida, Oriol Rifer, que ha reclamat una "participació més àmplia". Per a la formació alternativa són bones les propostes de reforçar el paper de Vimusa i continuar apostant pel tanteig i retracte, però "dubtem molt que en quatre anys siguin capaços d’assolir tots els objectius que plantegen. El principal compromís, acabar 531 habitatges, quan els darrers anys n’han acabat 50, dubtem molt que es pugui multiplicar per 10 el ritme de construcció".
Des de Junts, el portaveu Lluís Matas –que juntament amb la regidora Katia Botta eren al Govern fins al desembre passat– defensa que és un "pla ambiciós" i també ha demanat una major implicació de la Generalitat, que és qui té les competències d'habitatge i, en última instància, l'Estat. Segons Matas, "les competències haurien de ser del govern de la Generalitat, del que només en tenim grans proclames i grans titulars: ‘farem, farem, farem’, però aquest govern, ni els anteriors, ni els anteriors, ni els anteriors, fa anys i panys que no inverteixen ni un euro en habitatge a Sabadell”. I des de Junts missatge favorable a l'entesa amb els privats: “hem d’apostar sí o sí per la col·laboració públicoprivada. Sense ells no ens en sortirem, ni en aquest tema ni en molts altres”.
Una altra carpeta que s'ha posat sobre la taula és la demanda de Sabadell en Comú Podem d'estudiar la reserva d'un 30% d'habitatge protegit a promocions d'obra nova. Segons el portaveu Joan Mena, s'haurien d'estudiar "les diferents fórmules" que hi ha, com fan a Barcelona, Rubí o Mataró. Per part del PP, la regidora i portaveu Cuca Santos ha lamentat que el pla "arriba tard, no és plenament executable en el termini previst i no respon a l’emergència habitacional real de la ciutat".
