Què feien diversos empresaris del tèxtil sabadellenc (i terrassenc) a les exposicions universals? A partir d’aquesta pregunta, l’exdirectiu de banca, col·leccionista de documentació antiga i sabadellenc Jeroni Benavides ha publicat dos llibres que ressegueixen la relació entre Sabadell i les exposicions universals que s’han dut a terme arreu del món des de mitjan s. XIX. Es tracta de Sabadell i les exposicions universals del segle XIX (1851-1900) i Sabadell i les exposicions espanyoles i internacionals de Barcelona (1827-1929). La seva col·lecció de documents se centra en la història industrial de Sabadell entre 1850 i 1939, no únicament del tèxtil, que era la indústria més puntera i emblemàtica, sinó de tota la indústria sabadellenca, com la construcció de la maquinària tèxtil, per exemple, ja que el sector tenia diverses derivades.
[caption id="attachment_328716" align="aligncenter" width="700"]
Jeroni Benavides, amb els dos llibres / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
L’interès per conèixer què va motivar els primers sabadellencs a participar en una exposició universal ha sigut el motor de la investigació de Benavides, que ha comptat amb la revisió històrica del reconegut historiador sabadellenc Esteve Deu. La primera exposició universal es va celebrar a Londres el 1851, però no va ser fins a la segona, el 1855 a París, que hi va participar algun sabadellenc. Sis empreses, concretament, segons ha documentat l’autor dels llibres: A. Casanovas e Hijos (draps, castors i setins); Casanovas e Hijos (setins), s’atribueix a Joaquim Casanovas; Pujol & Buxeda (setins i llanes dolces); J. Saltarés, que es creu que hi havia un error de transcripció i era Joan Sallarès i Marra, amb draps de llana i setins; J. Gurizna que, de nou, podia tractar-se d’un error de transcripció i fer referència a Joan Gorina i Morató. Finalment, s’ha identificat, J. Barran, atribuït a J. Barrau.
Benavides subratlla que “el segle XIX hi va haver 13 exposicions univerals, i en nou hi havia sabadellencs”. Què hi buscaven? “Prestigi. A les nou exposicions en què hi havia sabadellencs van donar algun reconeixement a algun representant sabadellenc. A tot arreu hi va haver premi, alguns més generals i d’altres més puntuals, però a les nou en què van assistir n’hi va haver”. I aquests reconeixements es feien visibles en els segells de les empreses locals, que feien gala de ser reconegudes en l’àmbit internacional. Tot i aquest reconeixement, el tèxtil sabadellenc no exportava, perquè malgrat aconseguir un producte de màxima qualitat, igual o superior als seus homòlegs europeus, el cost era més elevat perquè les matèries primes eren importades, tant el carbó com el cotó.
En un m0ment en què Sabadell tenia uns 10.000 habitants, la indústria tèxtil començava a buscar el prestigi internacional per, de retruc, ser més reconeguda a casa seva. I això que, com recorda Jeroni Benavides, anar a París el 1855 era molt diferent a les comoditats de què es disposa actualment, deixant de banda que, per exemple, el 1876 l’exposició universal es va celebrar a Filadèlfia, als Estats Units.
https://www.diaridesabadell.com/2025/01/10/exposicio-universal-paris-1855-sabadell-jeroni-benavides/
