Amb 10 anys, la ballarina sabadellenca Mònica Escribà va quedar completament cor-robada de la dansa, després d’assistir a un festival. Aleshores, ja va tenir clar que era allò el que ella volia fer. Els seus pares, però, no ho veien gaire clar. Ells s’estimaven més que es dediqués a l’estudi, sense gaires distraccions. Va ser gràcies a ser somnàmbula que, la Mònica, començaria a coreografiar el que seria la seva vida. “El metge va dir als meus pares que havia de cremar energia durant el dia per a evitar els episodis nocturns de sonambulisme. Ells em deien: bàsquet, futbol... I jo els hi deia: dansa!”. El somnambulisme va acabar i Escribà començava a dissenyar el que acabaria formant part de la seva identitat.
Quasi per casualitat, la Mònica Escribà va començar a formar-se en diferents disciplines, especialment jazz i ballet. I va fer de la dansa una passió que anys més tard es convertiria en professió. Malgrat que es va llicenciar en dret, continuava de forma ininterrompuda la seva formació com a ballarina. Des dels deu anys, mai no ha deixat de ballar. “La meva professora insistia que tenia aptituds per ballar, des del minut 1 m’ho deia”, exposa.
“Els meus pares no s’ho acabaven de creure”, insisteix. Quan es va fer una mica més gran, amb els seus petits estalvis, va decidir apuntar-se a ballet. Ja de joveneta, va començar a fer càstings per a companyies. I, un cop va acabar la seva llicenciatura, va començar a treballar a diferents gimnasos i escoles de dansa de la ciutat. Fins que va muntar la seva escola als baixos de casa dels seus avis. “Això era un garatge”, assenyala.
Un any més tard, obria una segona escola al barri de Gràcia. “El ball és absolutament tota la meva vida. M’ha marcat, m’ha condicionat, m’ha definit”, expressa la ballarina, emocionada. “Visc per ballar, ballo per viure”, exposa, fent una picada d’ullet al que és el lema de la seva escola. “No només soc professora... traspassa la dansa. Fas llaços molt estrets amb les alumnes”.
Una mirada benèfica del ball
Ella mai ha vist el ball des d’una perspectiva competitiva. Aprofita les gales per a treure a relluir les aptituds dels alumnes i recaptar diners per a diferents fins benèfics. La gala per la Marató de TV3. Fons per la Dana... Tota idea és benvinguda.
