“Quan era petita sentia la mare plorar a la seva habitació”. “Notava que li costava molt dormir”. Aleshores, Patricia Weisz era massa petita per entendre la situació. Amb els anys, però, va descobrir el turment que havia passat la seva mare, Violeta Friedman (1930, Romania - 2000, Madrid). Dijous, l’institut Pau Vila va organitzar una conferència amb el testimoni de Weisz, que va commoure els centenars d’estudiants amb algunes de les vivències de la seva mare, una de les supervivents del camp de concentració nazi Auschwitz-Birkenau.
En el marc de les polítiques nazis de persecució dels jueus, va ser deportada el 1944 al camp d’extermini, amb només catorze anys. Els seus pares, els seus avis i la seva besàvia, van morir a la cambra de gas el primer dia d’arribar al camp; i les úniques que van sobreviure van ser ella i la seva germana. “Tenia polls, però no podia ni rascar-me el cap per la debilitat que sentia; només pensava que era millor anar-me’n a l’altre món”, explicava la mateixa Violeta Friedman, en una entrevista que van poder visionar els estudiants.
[caption id="attachment_330428" align="aligncenter" width="2560"]
Un instant durant la conferència, amb Violeta Friedman, de fons / Juanma Peláez[/caption]
Lluita contra el negacionisme
“Vaig començar a saber qui era de debò la meva mare llegint revistes o través de la ràdio”, explica Weisz. La figura de Friedman ha passat a la història per ser una de les primeres veus que va alçar-se per explicar les tragèdies i la veritat d’una de les èpoques més crues de la humanitat.
“La meva mare va portar un general nazi belga, Leon Degrelle, als tribunals i va guanyar-lo”, comentava Weisz durant la seva ponència. S’havia refugiat a Espanya, després que un tribunal belga l’hagués sentenciat a mort. Quan Friedman va escoltar en unes declaracions a la revista 'Tiempo’ que Degrelle negava el genocidi, va decidir dirigir-se als mitjans de comunicació i emprendre una batalla legal. “Aquí, va ser de les primeres persones a trencar el silenci”, lloava la seva filla, davant la mirada atenta d’alumnat i professorat. La històrica sentència, l’any 1991, va consagrar el dret a la veritat; i va ser l’avantsala de la reforma del Codi Penal, en matèria de racisme.
[caption id="attachment_330427" align="aligncenter" width="2560"]
/ Juanma Pelàez[/caption]
1r cicle de Memòria Democràtica
L’Institut Pau Vila de Sabadell organitza aquest curs el seu primer cicle de Memòria Democràtica amb l’objectiu de promoure la reflexió crítica i el coneixement històric entre l’alumnat d’educació secundària i de batxillerat per formar una ciutadania conscient, crítica i compromesa amb els valors universals de la pau, la tolerància, la democràcia i els drets humans.
Aquest cicle es va inaugurar amb aquesta conferència ‘La lluita contra l’oblit de Victòria Friedmann’. Aquesta ponència va ser el tret de sortida d’un seguit d’activitats programades que inclouen l’exposició ‘Xoà, com va ser humanament possible?’ realitzada per l’alumnat del propi centre educatiu, en una iniciativa desenvolupada gràcies a la col·laboració de la Unió Europea i de la Fundació Yad Vashem.
