Què estarà acabat i inaugurat el 2027?
Si tot va bé, ni cap empresa ens abandona ni hi ha cap terratrèmol, veurem el parc de les Aigües i el del Nord acabats. També la ronda Collsalarca, el nou Mercat de Campoamor i els Jardins del Sud, el pàrquing de l'Eix Macià i veurem l’inici de les actuacions de l’aparcament del passeig de la Plaça Major. I molt carrer asfaltat, molta vorera arreglada, molt arbre plantat arreu de la ciutat, i noves promocions de pisos socials…
Ja s’han reunit amb la Fundació Banc Sabadell per avançar en el projecte de la Casa Grau? Hi ajuda que el Banc hagi tornat la seu social a Sant Roc?
Són temes diferents, però les dues decisions tenen un element en comú: el compromís del Banc i de la seva fundació amb Sabadell enmig del context de l’opa hostil del BBVA. L’estreta vinculació entre l’entitat i la ciutat mai s’ha perdut i ara es reforça amb el retorn i el projecte del Centre de Cultura. Estem treballant en el projecte, s’han fet reunions entre l’Ajuntament i el Banc Sabadell per definir un calendari amb fites i objectius possibles. El que encara no hem aclarit és com es farà la cessió de la Casa Grau.
La reforma del Museu del Gas, que finançarà l’Ajuntament, està pressupostada i van dir que estaria llesta abans d’acabar el mandat. Obriran sense esperar la Casa Grau?
El 2027 haurem acabat la part de les obres que depenen de l’Ajuntament, a l’antic Museu del Gas, però és cert que les actuacions a la Casa Grau no estaran enllestides. A mi m’agrada obrir quan tens una obra acabada, però s’ha de tenir en compte que tot això és un sol projecte. No ho hem decidit encara.
El parc de les Aigües acumula retards i s’arrossega des de fa una dècada. Fa alguna autocrítica de la gestió sobre el projecte?
El parc de les Aigües ve de lluny, jo no era l’alcaldessa en aquell moment. Just quan vaig entrar a l’Ajuntament, vaig acceptar el disseny del projecte perquè no volia perdre el temps, i aquella decisió ens ha provocat retards. Hem hagut d’afegir més fases d’obra perquè quedi bé!
Ara ho faria diferent?
Fer política ficció sempre és arriscat. Si ara tornés enrere, potser diria: ‘Perdem un any i ho tornem a fer’, però tampoc sé què hauria passat. El que segur que sé és que hem patit la crisi de la covid, la inflació i els sobrecostos en les matèries primeres… No ha estat gens fàcil.
El Nadal de Sabadell ha marcat un rècord d’assistència amb la participació de 300.000 persones, segons l’Ajuntament. És molt, és poc? Com ho valora?
Comparat amb el que teníem és moltíssim, no? Les dades són molt positives. La gent de la ciutat ho ha gaudit i s'ho ha sentit seu, i molta gent de fora ve i et diu: ‘Ei, que guai Sabadell, no? Que bé ho feu. No ens ho creiem, però som capital de Nadal! Com ho som en àmbits com la indústria, en potencial econòmic, en la cultura… Hem tornat a demostrar que som una ciutat on passen coses bones.
La Crida ha criticat el cost de la campanya de Nadal, valorada en 1,7 milions d’euros, i ERC posa en dubte que hi hagin participat 300.000 persones. Diuen que compten persones per duplicat i triplicat.
Tant fa si són 300, 290 o 410.000. No cal posar xifres. Demano a tothom que faci l’exercici i busqui una foto de Nadal al Centre de Sabadell de l’any 2019 i ho compari amb el 2024. Les imatges valen més que mil paraules i crec que això cau pel seu propi pes. Sincerament, tot val diners. Hem aconseguit un producte de moltíssima qualitat, 100% sabadellenc, que fa que la gent vingui aquí i consumeixi, que genera capitalitat… Hi ha coses que fem a la ciutat que costen molts més diners i que tenen un retorn molt menor. Per què no feu un exercici? Sortiu i digueu a la gent que ara no farem Nadal a Sabadell a veure com reaccionen…
Parlem dels problemes dels sabadellencs. El primer és la neteja, segons l'última enquesta de la Diputació, el Dibaròmetre.
Quan preguntes a la gent per les preocupacions i t’obliguen a contestar, passen aquestes coses. A mi em preocupa si la ciutat està més neta o no, i ho està. Soc la persona més crítica que pugui trobar. Soc insistent, em passo el dia enviant fotos, i li asseguro que el nivell de neteja de Sabadell és òptim. El nostre problema és de civisme: quan arribo a l’Ajuntament a les 8 del matí, la plaça de Sant Roc està netíssima, i a mig matí baixo a fer un cafè i ja hi ha papers a terra, els gossos han entrat en els parterres… Hem posat més recursos en la neteja i hem fet més campanyes de civisme. Anem en la bona línia.
L’adjudicació del servei de neteja i de recollida de residus, a càrrec de Smatsa, finalitza el 2027. Saben com serà el nou contracte? Quins canvis preveuen?
El repte que tenim són els contenidors per fer una bona recollida selectiva i reciclar més. És un sector que està innovant, han sortit molts conceptes de contenidor al mercat, però no hi ha una idea clara ni a Espanya ni a Europa. Haurem de fer passos sobre segur, perquè representa una gran despesa. No pagarem impostos per serveis que no són útils!
Ara que parla d’impostos, els sabadellencs paguen dues taxes de residus, una municipal i una que van derivar al Consell Comarcal, des de fa un any. Vostès i altres ajuntaments del país van atribuir la decisió a una nova normativa de la Unió Europea. Recentment, el PP europeu ha afirmat que això no és així, que la directiva no indica que s’hagi de repercutir en el ciutadà.
El PP no diu la veritat, i que hi hagi entrat el partit a escala europea demostra que no és un tema de Sabadell. S’ha hagut de fer a tot arreu: tothom ha aplicat aquesta taxa l’any 2025, també els ajuntaments governats per ells. Això ve d’una transposició d’una directiva d’Europa a Espanya, i jo no entro en si s’ha fet bé o no, perquè no és el meu camp… el fet és que és igual per a tots i s’ha de complir.
Segons una de les últimes dades que tenim disponibles, a Sabadell només es recicla el 38% dels residus, una xifra per sota de la mitjana comarcal i de Catalunya. Què ha fet i què farà per canviar-ho?
Miri, sap que soc crítica amb algunes polítiques de transició climàtica, com les zones de baixes emissions, que no veig que acabin de ser útils… Però tinc molt clar que hem de prendre consciència sobre el reciclatge. Quan peles un carabassó o fas un ou ferrat, saps que va al cistellet aquell petit, i això ho hem de traslladar a tot –al cartó, al plàstic, al vidre– i no podem enterrar les escombraries i fer veure que aquí no ha passat res, com fèiem fa vint anys Hem de fer que la tecnologia ens ajudi i ho hem de posar fàcil al ciutadà, amb l’objectiu de reduir la fracció resta al màxim. Com més brossa llencem al contenidor gris, més car serà el reciclatge, i això també condiciona l’import de la taxa comarcal.
L’accés a l’habitatge ja és el primer problema de Catalunya, i un dels principals a Sabadell. Les mesures que s’han fet fins ara per part dels governs de l’Estat i de la Generalitat no han frenat l’escalada de preus. Ni a Sabadell ni a la resta del país.
No és un tema exclusiu de Sabadell i no té una solució única ni fàcil. En primer lloc, les polítiques municipals no hi poden fer front, necessitem una estratègia a escala d’Estat i d’Europa. La Unió Europea ha d’entrar també en la política real que afecta directament els ciutadans. Dos: no hi ha una sola política d’habitatge. És mentida. S’han d’apujar també els salaris per facilitar-ne l’accés. Tres: què hi podem fer des de l’Ajuntament de Sabadell? Oferir els serveis de Vimusa per acompanyar els veïns i facilitar l’accés als ajuts Next Generation per rehabilitar, posar a disposició més terrenys on construir habitatge, i acompanyar els agents privats que volen guanyar diners, és legítim, però hem de pactar una solució amb ells perquè treguin benefici econòmic i alhora puguin ajudar a resoldre aquest problema social.
Salvador Illa va prometre 50.000 habitatges fins al 2030. Si fem una regla de tres, ens en tocaran 1.500?
No, perquè hi ha ciutats petites que tenen potencial de créixer i, en canvi, altres que potser els en tocarien 2.000 i no tenen marge. Quan el president Illa dona aquest número, dona un missatge polític claríssim: la Generalitat posarà diners aquí. A Sabadell tenim projectes per poder començar més de 500 habitatges demà passat si tinguéssim el finançament. Si ens en toquessin 1.500, ja en tindríem un terç resolt. També crec que la rehabilitació és fonamental per resoldre l’accés de l’habitatge i posar més pisos en el mercat. De moment, s’hi han acollit 3.391 persones l’any 2024, i només als barris del sud en són mig miler. Són més de 18 milions d’euros de subvencions, una xifra molt bona, de les millors de Catalunya.
Quan estaran enllestides les noves promocions d’habitatge social de Can Gambús?
Acabarem el mandat amb els 108 habitatges de Can Gambús 2 construïts i haurem de veure si som a temps amb Can Gambús 3, que depèn de finançament extern. També iniciarem els primers cent pisos del Complex de la Gent Gran de la Roureda, que s’anirà ampliant en les següents fases.
Ens van dir que tindríem el nou Pla d’Habitatge aquest mandat. No l’hem vist.
S’hi està treballant i el tirarem endavant amb un consens entre totes les forces polítiques. Preveiem desenvolupar Can Gambús, que és el barri amb més possibilitats de créixer de Sabadell. Una altra de les zones de desenvolupament és a Can Llong, a la zona on hi havia les hortes il·legals, on hi anirà habitatge assequible. També ampliarem els ajuts per rehabilitar i l’habitatge per a la gent gran, perquè aviat ens trobarem amb persones jubilades que no tenen una propietat pagada o llogada i que no podran pagar amb la pensió.
Sabadell farà el seu pla, Terrassa el seu, Martorell i Mataró, els seus, Barcelona… no haurien de fer un pla conjunt si és un problema comú?
La competència d'habitatge la té la Generalitat de Catalunya. Per què els ajuntaments hem construït habitatge? Perquè hem estat deu anys sense noves promocions de la Generalitat, que és qui ha d’abordar el problema i liderar. Nosaltres posarem els terrenys, però són ells qui ens han de dir aquí n’hi van tants i aquí tants altres, i qui els ha de finançar.
Fa dos anys van anunciar un acord entre la Generalitat i l’Ajuntament per rehabilitar els pisos amb deficiències estructurals i millorar l’espai públic dels Merinals. Des d’aleshores no en tenim notícies. En quin punt està? Ha avançat?
S’estan fent tots els treballs amb les comunitats per a la rehabilitació dels habitatges. La subvenció ha arribat, s’estan fent els peritatges i ja han contractat els arquitectes. Fa poc vaig estar amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i amb representants de l’Incasòl per veure com podem fer avançar la renovació de l’espai públic, que no està tan avançada.
Pel que fa als serveis públics, la Generalitat va inaugurar l’ampliació del CAP Concòrdia la setmana passada, una reivindicació veïnal que ve de lluny, però el Departament de Salut manté la concentració del servei de Pediatria a tres centres de la ciutat. El PSC va pactar amb els comuns que ho aturaria a escala catalana.
La nostra posició no ha canviat: nosaltres volem el màxim de serveis a tots els CAP de la ciutat. Hem de potenciar la primària, perquè és el servei que utilitzem més. Quantes vegades anem a la primària i quantes al Taulí? Si ho preguntem a qualsevol ciutadà, et respondrà el mateix. Després de les grans inversions que s’han fet a l’hospital de Sabadell, ara toca invertir en l’atenció primària, i això és el que hem traslladat al Departament de Salut.
Aquest curs, pràcticament 400 famílies es van tornar a quedar sense plaça a les escoles bressol públiques de la ciutat. Un problema que es repeteix curs rere curs. Per què no ho poden esmenar?
Sabeu que és una competència de la Generalitat de Catalunya. Necessitem saber com es planificarà aquesta etapa educativa per fer les previsions i a banda hem de determinar quin és el model que volem: per exemple, per què no posem les escoles bressol dins de l’escola primària? Seria una bona manera de donar continuïtat educativa a alumnes i famílies. La meva idea és molt clara: l’etapa d'1 a 3 anys ha de ser universal i gratuïta, però la Generalitat ha d’ampliar les dotacions i avançar els diners. Necessitem certeses davant del risc econòmic que això suposa, no ens llançarem a una piscina sense saber si hi tenim aigua.
Saltem a l’ocupació. Tenim la xifra d’atur més baixa des del 2008, però encara hi ha més de 10.000 persones sense feina. El 57% són més grans de 45 anys, majoritàriament atur de llarga durada. En el pressupost d’enguany han ampliat la partida del Vapor Llonch per incrementar la inserció laboral de persones aturades. Quin és l’objectiu?
S’estan creant llocs de treball, però em trobo amb molts empresaris que no troben mà d’obra qualificada. Si es genera feina, intentem formar les persones aturades perquè puguin treballar, no? És de sentit comú. Estem en un moment de creixement econòmic, la tendència general hauria de ser formar la gent, no subsidiar-la, per això no ens ha de sorprendre que hàgim posat més recursos a promoció econòmica que en l’emergència social.
L’extrema dreta creix amb el discurs d’abolir les ‘paguitas’.
M’enfada molt perquè menteixen deliberadament. Hi ha una sèrie de persones que no podrem inserir mai en el sistema laboral perquè porten una motxilla molt bèstia a sobre i els hem de derivar a l’ajuda social. Hem d’intentar que aquesta via d’assistència sigui la mínima possible i donar oportunitats a la gent per treballar. S’ha de subsidiar en aquells casos que sigui del tot necessari, en situacions socials molt fràgils, perquè hi hem de poder respondre com a societat.
Diuen que faran de pont entre empreses, formació i persones aturades. Com? Si pot posar-ne un exemple.
Posem el cas d’un negoci que busca algú per atendre a la botiga. Nosaltres fem un procés de selecció gratuïta per a aquest petit emprenedor a partir de les seves necessitats i requisits. Nosaltres, com a Ajuntament, hem format abans persones per a aquest lloc de treball i, per tant, ja tenim una borsa. El mateix amb fusteria, forneria… En tot el que sigui formació no reglada, que depèn de l’Ajuntament i en què ens podem adaptar més a les necessitats de les empreses.
Infraestructures. Van presentar el traçat de la ronda Nord de Sabadell i Terrassa (B-40) en el tram que passaria per la ciutat. Ja s’han reunit amb la Generalitat per presentar-lo? Quin retorn tenen?
Els ajuntaments i Territori ja ens hem reunit. Hem demanat que a l’estudi informatiu que s’ha de fer de la ronda, que trigarà uns dos anys, s’incorporin el màxim de propostes del traçat de Sabadell per no haver d’anar per via d’al·legacions.
La Plataforma Contra el Quart Cinturó ha anunciat que emprendrà totes les vies judicials possibles per aturar la B-40. Què els diria si els tingués al davant?
Jo respecto tots els punts de vista, encara que no els comparteixi. El traçat de Sabadell, que és el que jo controlo, estarà integrat en el territori. Ho garanteixo, perquè la tècnica actual ens permet treballar en aquesta lògica. No és el projecte de la dècada dels 2000 ni els anteriors. La gent de la Plataforma i de l’Adenc ens han convençut en moltes coses i tinc interioritzades moltes de les seves idees, i avui saben que la B-40 anirà soterrada i semisoterrada per Sabadell. M’agradaria que ells també puguin fer aquest exercici i que ens ajudin a fer possible aquesta infraestructura.
Van inaugurar el Portal Sud, el nou accés entre la Gran Via i la C-58, a finals de novembre. Des del primer minut hi va haver crítiques sobre la senyalització i el sentit de la rotonda per part dels usuaris.
Passa sovint quan s’inaugura una nova infraestructura. Sempre és una mica drama, per exemple, encara no ens havien arribat els cartells a temps. Crec que per valorar el Portal Sud s’haurà d’esperar a veure la segona i la tercera fase de les obres, en què s’inclou el nou accés al polígon Sud-oest i a l’aeroport, la pacificació de l’antiga carretera amb un espai per a vianants i bicicletes. Hem de deixar que això acabi de passar. Crec que el Portal Sud evidencia que Sabadell és una ciutat amb potencial i on hi ha canvis a millor.
Acumulem innumerables visites d’autoritats que han promès l’estació de Rodalies de Can Llong. En recordo una fa dos anys amb l’aleshores ministra de Transports, Raquel Sánchez, en campanya electoral.
Tenim clar que l’estació de Can Llong s’ha de fer. S’està realitzant l’estudi informatiu, que no és ràpid, i no és una cosa per a demà. Hem de canviar els paràmetres que utilitzàvem fa vint anys: la xarxa de Rodalies ja no és un servei de rodalia, és una xarxa de metro.
Afegir una parada a Sabadell no perjudica els usuaris de Rodalies de Manresa i de Terrassa, com va dir l’actual responsable del traspàs de Rodalies, Pere Macías, en una entrevista al Diari?
El que perjudica la gent de Terrassa, Manresa i Sabadell és que Rodalies no vagi a l’hora. Si funciona bé, un o dos minuts més de trajecte no afecta el ciutadà, que acceptarà aquest peatge.
Fotografies: Victor Castillo
