Era un infant, tenia entre 6 i 12 anys aproximadament i ja en té 80, però el sabadellenc Cisco Raurell recorda molt bé com passava el pas elevat entre els carrers del Sol i Sardà que permetia travessar les vies del ferrocarril del nord amb seguretat. Era l’època que estudiava als Maristes, que continuen estant allà, i “cada dia fèiem el mateix, travessava pel pas elevat quatre vegades”. Un temps en què els infants com ell jugaven al carrer i jugaven a jocs com el de les bales de fang. El pas elevat mencionat era una excepció, perquè al llarg del recorregut del ferrocarril del nord, la majoria de passos eren a nivell, a peu de carrer, de manera que unes barreres o cadenes regulaven el trànsit i el pas de vianants.
Els coneix molt bé el també sabadellenc Miquel Cervera, que també havia estudiat als Maristes i rememora moments com quan esperaven que arribés la locomotora de vapor i “el fum ens envolcallava per totes bandes i allò semblava una escena fantasmagòrica com les de la pel·lícula El quinteto de la muerte”. Raurell i Cervera, com altres veïns, van viure al Sabadell en què el tren creuava la ciutat en superfície des que hi va arribar el 10 de febrer de 1855 –fa 170 anys–. Però, en el seu cas, van viure el soterrament de les vies que va permetre construir la Gran Via i transformar completament el seu entorn. Miquel Cervera, tota la vida dedicada al tèxtil, tenia 19 anys quan “es parlava que traurien el tren, perquè la gent travessava amb les barreres abaixades i hi havia moltes desgràcies. Fins que l’any 1959 el tren es va endur per endavant un taxi amb sis persones”.
[caption id="attachment_331424" align="aligncenter" width="1000"]
Cervera, amb una cinta de les pel·lícules sobre el soterrament / DAVID CHAO[/caption]
Aquest tràgic succés va ser la gota que va fer vessar el vas i l’alcalde d’aleshores, Josep Maria Marcet, ja va escriure a Madrid per prendre mesures al respecte i evitar nous accidents. Els seus successors, Antoni Llonch i Josep Burrull, van seguir la seva iniciativa i el 1969 es va aprovar el projecte de soterrament del ferrocarril del nord. El 23 de febrer de 1970 van començar les obres i, el dia 24, se’n va assabentar per la notícia publicada al diari Sabadell. Aleshores, aficionat al cinema, “vaig començar a filmar”. I el que va començar com una curiositat ha acabat esdevenint, 55 anys després, un arxiu imprescindible per conèixer aquesta part de la història de Sabadell. Perquè Cervera, amb la seva Super8 de 8.500 pessetes (uns 50 euros), va enregistrar tot el transcurs de les obres del soterrament de les vies i de la construcció de la Gran Via. I reivindica que, part de la gràcia, és que també va enregistrar el so ambient.
[caption id="attachment_331419" align="aligncenter" width="1000"]
Estació. Portofolio Fotográfico de Sabadell. Anterior a 1903 / Arxiu fotogràfic Unió Excursionista de Sabadell (AFUES)[/caption]
De tot plegat en van sortir unes sis hores de gravacions que s’han convertit, en alguns casos retallades, en quatre pel·lícules que mostren tot aquest procés. Amb motiu del 170è aniversari de l’arribada del ferrocarril del nord a Sabadell i dels 55 anys de l’inici de les obres del soterrament de les vies del tren –que va acabar el juliol del 1973– les seccions d’Història i Vídeo de la Unió Excursionista de Sabadell han programat el passi de les quatre filmacions. Seran els dijous 6, 13 i 20 de febrer d’enguany, a les 19 h, a la sala d’actes de l’entitat, situada al carrer de la Salut, 14-16, amb assistència lliure i gratuïta.
[caption id="attachment_331425" align="aligncenter" width="1000"]
Càmera Super8 amb què gravava Cervera. Li va costar 8.500 pessetes, uns 50 euros / DAVID CHAO[/caption]
El membre de la secció d’Història Lluís Fernàndez reivindica el valor de les imatges de Miquel Cervera perquè “són úniques per poder veure Sabadell amb els seus passos a nivell, els problemes de circulació que hi havia, com passava el tren per dalt [en superfície], les barreres, etc.”. El resultat de les pel·lícules és fruit de la perseverança de Cervera, que cada dos per tres visitava les obres per ampliar les filmacions. Explica que els topògrafs van ser uns dels seus grans aliats, perquè l’avisaven dels dies i llocs en què trobaria els moments més interessants de l’obra per enregistrar. Gravacions que feia entre setmana aprofitant les dues hores en què a la seva empresa paraven per dinar, de manera que menjava ràpid i de 14 h a 14.45 h anava a gravar. I també hi anava els dissabtes, que també treballaven a l’obra.
https://www.diaridesabadell.com/2025/01/31/fotos-soterrament-ferrocarril-nord-tren-gran-via-sabadell/
