La reforma dels
habitatges dels Merinals afectats per problemes estructurals ja té data. Els tècnics han fet les
cales als
14 blocs d'habitatges afectats per patologies estructurals de la fase 2 del
polígon Arraona-Merinals i, segons les previsions,
a finals de 2025 podran iniciar les obres per a rehabilitar els pisos.
Els tècnics ja ha detectat les deficiències de cada edifici i les actuacions urgents: "Tenim esquerdes, humitats, biguetes que es desfan...", enumera la
Sílvia Calvo, veïna del bloc 54. Han detectat, a més, nius d'ocells que estan trencant la teulada i els baixants i filtracions d'aigua pels safareigs i la façana, entre d'altres. Entre les millores, es preveu la correcció de les
humitats i del mal estat de les
bigues i les
cobertes, i millores a les instal·lacions de gas i electricitat. "S’han trobat bigues oxidades i afectades que s’han de substituir", avança
Eloi Cortés, tinent d’alcaldessa i regidor d’Habitatge de Sabadell.
La rehabilitació dels pisos ve de lluny:
un informe del Col·legi d'Arquitectes Oficial de Catalunya (
COAC) determinava que els pisos es podien rehabilitar i no calia enderrocar-los. Els estudis confirmaven que la seguretat dels veïns no està en risc, però sí que es van detectar elements deteriorats que necessitaven una rehabilitació. Ajuntament, Generalitat i veïns afectats van acordar acceptar l'informe tècnic del COAC, malgrat que els residents dels blocs reclamaven nous pisos i van fer contrapropostes com ara
cofinançar nous habitatges. Finalment, però, els blocs es rehabilitaran.
[caption id="attachment_332160" align="aligncenter" width="700"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
La solució arriba entre la resignació d'uns i l'escepticisme d'altres. "Ja sabem que tot el que es faci no deixa de ser un pegat", coincideixen els veïns, que continuen defensant que és un greuge comparatiu que s'enderroquessin els habitatges de la fase 1 i no els de la fase 2. "Per molta reforma que facin... hi ha elements que no es podran resoldre", apunta Calvo. Per la seva banda, un altre veí sosté que "hi ha greus problemes d'accessibilitat", el que implicaria haver de reformar llar per llar. “És el que hi ha, o ho agafem o ho deixem”, afegeix una altra veïna.
La reforma es
subvencionarà amb 1,7 milions d’euros. Una aportació de l’
Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) que el consistori s’encarregarà ara de fer arribar als veïns. "Hem intentat acompanyar i assessorar els veïns durant el procés, malgrat que són ells els que tenen l'última paraula", exposa Cortés
. Malgrat que l'Ajuntament no té una responsabilitat directa, han fet un acompanyament tècnic als afectats. "Hem procurat prioritzar la rehabilitació dels blocs i abordar, més endavant, la instal·lació –o no– dels ascensors, una decisió que haurà de prendre cada comunitat de veïns", afegeix.
[caption id="attachment_332162" align="aligncenter" width="700"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Renovació dels carrers del polígon
La rehabilitació dels pisos arriba de la mà d'una
reforma integral de l'espai públic, ara propietat de l'Incasòl. El pla
preveu destinar 2,6 milions d’euros per reurbanitzar, per part de l’Incasòl, dels carrers del polígon i el traspàs del terreny a mans municipals. El polígon –ubicat entre els carrers de la Palma, d’Argentina, de Brasil i de Tenerife– canviarà de fisonomia. "Encara no s'ha definit el projecte, però estem en converses amb l'Incasòl", exposa Cortés. El projecte, doncs, és
sine die.
Què demanen els veïns? La reforma del clavegueram, incloure el nomenclàtor als carrers –les vies del polígon no tenen nom—, garantir l'accessibilitat, zones verdes i un bon manteniment i reforçar l'enllumenat, entre d'altres.
A una banda del quadrant –on estaven ubicats els blocs ja enderrocats– han quedat uns terrenys totalment abandonats. A l'altra banda, la plaça dels Doctors Banting i Best, amb uns jocs infantils "desfasats" i uns entorns "sense cap manteniment", lamenten els veïns. La reurbanització del terreny encara no s'ha definit, però, un cop enllestida, els terrenys passaran a ser de titularitat municipal.
Un repàs cronològic
Els problemes amb aquests edificis es remunten als anys 1960, pocs anys després de la
construcció del polígon Arraona-Merinals (1954). La titularitat era del Ministerio de Vivienda, i va passar a mans d'Adigsa, que ara és l’actual Agència de l’Habitatge de Catalunya. L’any 1991, es van fer uns informes en què es constatava la presència de ciment aluminós en les dues fases de la promoció. Es parlava de carbonatació, oxidació i hi havia fissures de les biguetes.
L’informe tècnic d’Adigsa del 1992 va concloure que calia enderrocar 592 habitatges de la fase 1 que patien patologies estructurals greus i construir-ne uns altres. Els 170 actuals van quedar a l'espera.
Però l’any 2018, un informe tècnic encarregat pel veïnat assegurava que les 170 llars que es mantenien dempeus també patien els mateixos problemes, i
els veïns afectats van haver d’apuntalar els habitatges. 14 edificis del polígon de la fase 2 d’Arraona-Merinals. Un any després, el maig del 2019, es lliuraven les claus dels nous habitatges que substituïen la fase 1, entre satisfacció dels propietaris i protestes de la resta d’afectats.
Després d'anys de mobilitzacions, es va arribar a un acord a tres bandes prenent com a referència l'informe del Col·legi d'Arquitectes Oficial de Catalunya (COAC), que proposava la rehabilitació.
