La
Fundació Bosch i Cardellach va convertir-se aquest dijous en un gresol de curiositats, records, apunts històrics i tota mena d'anècdotes d'una de les etapes més palpitants del Congrés dels Diputats. Els anys posteriors a la transició, en plena aprovació de la Constitució.
Els exdiputats sabadellencs
Dolors Calvet, Joan Marcet i Jordi Casas van entaular conversa en un acte moderat per l’editor del Diari de Sabadell,
Marc Basté. "Són testimonis del començament de la democràcia", va encetar
Glòria Dalmau, directora de la fundació. "Són molts anys de dedicació pública, fa respecte i tot", va afegir Basté, abans d'obrir el primer tema de conversa.
Calvet va ser la primera a agafar la paraula -també va ser la primera dels tres en trepitjar l'hemicicle, l'any 77- i va recordar, a tall d'inici, que "no tothom n'era partidari, de fer una constitució" i que "en gran part també es va coure als carrers". Calvet va ser diputada durant dos anys pel
PSUC, en un moment en què el Congrés estava format per només 21 dones de les 350 butaques. "Era dona i era jove; i per això no vaig aconseguir mai entrar per la porta sense que em demanessin el carnet, a diferència de molts dels meus companys", va recordar. "En aquells anys
vaig aprendre dues coses: que el paper de la dona era secundari i que l'aparell de l'estat existeix", va afegir.
En la línia cronològica, el següent que va aterrar al Congrés va ser
Joan Marcet. Va entrar amb el primer govern del
PSOE de Felipe González, l'any 82; i va estar estretament vinculat al procés de la convergència socialista fins a arribar a la gènesi del partit. "Entrar al congrés va ser una experiència impagable, jo era només un jove quasi acabat de titular", va exposar. I a partir d'aquí, va estar
22 anys vinculat directament amb la política a nivell estatal. Tanmateix, va exposar que en aquell primer contacte, el Congrés dels Diputats encara era "una institució tendra", tot i que "quan vaig entrar ja hi havia hagut un cop d'estat".
Per la seva banda, el tercer ponent, l'exdiputat
Jordi Casas, va entrar l'any 86 de la mà de
Minoria Catalana. Tal com va explicar, el seu aterratge a la política del congrés va ser després d'una trucada inesperada: "Van convocar eleccions i el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, em van trucar i
em van dir que havia d'anar a Madrid". Així, va continuar la seva carrera política, fins a arribar a ser senador, entre altres càrrecs. "Al principi, m'agradava molt fer 'passadís', intentava sempre escoltar als altres parlamentaris perquè pensava que sempre tenia coses per aprendre", va apuntar. A més, va recordar que aleshores "hi havia molt altruisme: intentàvem desenvolupar un projecte polític col·lectiu".
Una de les temàtiques a abordar, era el grau de representació que van exercir en nom de
Sabadell a Madrid. En aquest punt, els ponents van exposar tota mena d'anècdotes, algunes referents, per exemple, a encàrrecs tèxtils i d'altres que
encara avui no s'ha desencallat. "La primera gestió per a la devolució de
la Caserna la vam fer l'alcalde Farrés i jo mateix, vam anar a veure un cap de la Guàrdia Civil d'aleshores per intentar desbloquejar-ho", va exposar Marcet.
Inevitablement, el col·loqui va derivar -durant uns minuts- cap a l'actualitat més latent. Als ponents els va sortir la vena política i no van poder evitar debatre sobre diverses qüestions, cadascú des de la seva perspectiva política. En referència a la bretxa social o la llei electoral, per exemple.
En l'últim tram de l'acte, els assistents a l'acte van formular preguntes, sobre antigues lleis polèmiques, figures molt representatives de la política dels anys 70 i 90 o temes de pura actualitat. Entre els quals, hi havia dues cares que també saben com funcionen els passadissos del Congrés: el diputat del PSC
Paco Aranda i l'actual portaveu de Sabadell en Comú Podem,
Joan Mena.
FOTOS: JUANMA PELÁEZ
