“Aquest és un acte de recuperació de la memòria històrica, per recordar el passat d’aquesta ciutat i contribuir a erradicar els discursos d’odi”, explica Joan Mena, portaveu de Sabadell En Comú Podem en relació a la restauració del refugi antiaeri. L’acte s’emmarca dins l’acord per ampliar els espais de memòria democràtica a la ciutat, aprovat al ple municipal del passat dilluns 24 de març. En aquesta ocasió, el protagonista ha estat el refugi antiaeri ubicat a l’Institut Pau Vila, sota el gimnàs del centre.
[caption id="attachment_339827" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
Aquesta iniciativa s’ha celebrat la tarda de divendres 4 d’abril al Centre Cívic de Gràcia, organitzada pels comuns de Sabadell, i ha comptat amb la presència de David Palacios (professor d’Història a l’INS Pau Vila), Rosa Ribell (historiadora i activista per la memòria de Sabadell En Comú) i Joan Mena (portaveu del grup municipal Sabadell En Comú).
[caption id="attachment_339830" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
De manera pedagògica, Palacios ha explicat el treball de recerca i investigació dut a terme sobre aquest indret. “Recuperar el refugi és clau, no només com a eina educativa, sinó també com a actiu per al barri i per a la ciutat”, destaca el professor. Explica que el refugi, situat sota el pati de l’institut, podria ser un dels més grans de Catalunya: intacte, però oblidat. “És important que les noves generacions ho coneguin. No hem de permetre que la història caigui en l’oblit”, remarca Rosa Ribell. “No s’entén que Sabadell no disposi d’un centre d’interpretació de la memòria democràtica que expliqui el passat de la ciutat”, afegeix Mena, en referència a una de les propostes incloses en la moció per acostar la memòria democràtica a la ciutadania.
[caption id="attachment_339831" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
Com era el refugi?
El refugi es va construir l’any 1937, dins un pla que preveia la construcció de quatre refugis (dels quals només se’n van acabar tres). Segons els arxius, el refugi compta amb tres galeries i una longitud de 200 metres. Tenia capacitat per entre 700 i 900 persones. L’objectiu era protegir la població de la zona, formada majoritàriament per obrers de les fàbriques dels voltants. La iniciativa va ser impulsada per l’Ajuntament de l’època.
[caption id="attachment_339828" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
[caption id="attachment_339829" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
Palacios assegura que combinar un espai museïtzat amb una escola és del tot viable. “El refugi es podria obrir al públic els caps de setmana, i seria també una eina educativa ideal per als infants. Amb un gran valor pedagògic, és un exemple clar de les conseqüències de la guerra i del camí al qual poden portar els discursos d’odi”, conclou.
