L’Aeroclub Barcelona-Sabadell és un punt de referència per als amants de l’aviació i la gent que està relacionada amb l’aeronàutica. El seu inici data el 1953, quan, arran de la fusió de l’Aeroclub Barcelona (1930) i l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès (1931) van unir les seves forces per reparar el dany que va causar la Guerra Civil espanyola. “Per una banda, l’aeroclub, de caràcter internacional, té una part lúdica i social que té com a finalitat donar resposta a la necessitat de volar dels socis i, d’altra banda, disposa de la formació de pilots privats (PPL) i de pilots amb caràcter comercial (ATPL)”, explica el responsable de formació de l’aeroclub, Paco Gil.
És un dels clubs més concorreguts, en termes d’aviació, i és una entitat molt més activa i present del que moltíssima gent es pot arribar a imaginar. De fet, segons l’enginyer especial Lau Tintoré, “és el club d’aviació més important d’Espanya, juntament amb el de Madrid-Cuatro Vientos, i un centre de referència molt important tant pel manteniment d’aeronaus com per la formació en aquest sector”, i el més gran d’Europa, tal com asseguren des de la mateixa entitat.
- Un membre dels serveis d`emergència a l`aeroport de Sabadell
- Juanma Peláez
Ara, l’aeroport es troba en un dels seus millors moments. El juny passat va tancar el rècord històric d’operacions des que es va fundar, amb un total de 6.321, superant el màxim registre fins aleshores, assolit el juliol del 2002, amb 6.307 vols. “Mentre la conjuntura econòmica mundial no esclati, les perspectives de l’aeroport i de totes les empreses vinculades són bones i es troben en un moment de creixement”, apunta Tintoré. A més, Gil remarca la proximitat de l’aeroclub amb la sostenibilitat i la transició ecològica i assegura que “hi ha la intenció d’anar adquirint nova flota amb motors elèctrics respectuosos amb el medi ambient, que cada vegada ho tenim més a l’ADN”.
La formació, un dels punts forts
La darrera proposta formativa impulsada per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell va ser la posada en marxa del Cicle Superior en Manteniment Aeronàutic, ja que volien tenir el ventall sencer de formació en el món de l’aviació. Compten amb l’àmbit de formació dels pilots –Barcelona Flight School–, conegut arreu pel seu prestigi i acull estudiants de desenes de països diversos, i des de fa un parell d’anys un grau que vol donar resposta “a la manca de tècnics aeronàutics”.
- El simulador de la Barcelona Flight School
- David Chao
“Ve gent de tot arreu perquè tenim una gran sort: el clima. La quantitat d’hores de sol que tenim ens permet volar molt i els estudiants volen experimentar”, comenta Tintoré. A part, estudiar aviació en un aeroclub com el de Sabadell pot tenir recompensa: “Si tens una llicència espanyola, les portes se t’obren. És un lloc prestigiós per estudiar, sens dubte”, afegeix. Finalment, fa una crida a tothom qui vulgui ser pilot, ja que “no calen estudis previs i, tot i que requereix una inversió prèvia, no és un món exclusiu i el retorn econòmic es pot recuperar ràpidament món laboral”.
L’Aeroclub posa el nom de la ciutat a una avioneta
“L’Aeroclub Barcelona-Sabadell és un dels més importants d’Europa i té una història de més de 70 anys”, explica Paco Gil. Segurament, ha estat un dels motius per posar com a nom “Ciutat de Sabadell” a la nova avioneta que regenta l’aeròdrom de la capital del Vallès. És un espai que vincula la tradició del món de les aeronaus amb una massa social molt potent de més de 1.300 socis i un fort arrelament al teixit local. “És l’aeroport més important d’Espanya, en termes de números de vol i hem volgut retre homenatge a la ciutat que va acollir aquest espai”, exposa Gil.
- L`avioneta amb el nom de la ciutat
- David Chao
És un avió monomotor a pistó que es pot pilotar amb una llicència de pilot privat –la més senzilla. “Gairebé tothom qui té una llicència de vol, per més baixa que sigui, pot volar-lo sense problema”, explica Lau Tintoré. L’avió va arribar a principis de juliol i tan sols ha volat els vols de prova de fàbrica, ja que, actualment, encara s’estan duent a terme els permisos legals perquè pugui volar amb condicions.
En termes de model, és completament llis i aerodinàmicament no té cap alteració i, a més, també destaca el material de construcció, fet completament de fibra de carboni, que, com assegura Tintoré, a tall de consclusió, “amb el mateix motor que porten els altres t’ofereix uns 20 o 30 nusos de velocitat més de diferència gràcies al seu disseny”.
