L'Aplec de la Salut, una festa per exhibir sabadellenquisme

L'Aplec de la Salut és, per sobre de tot, una injecció de sabadellenquisme en vena. Una celebració històrica -una de les manifestacions més antigues a casa nostra- que barreja cultura i tradició, en un entorn natural privilegiat. I un ambient festiu i familiar que atrau fins al Santuari milers de persones cada primer dilluns després del segon diumenge de maig.

Des de primera hora, una riuada de persones s'acostava fins a l'emblemàtic indret a l'est de la ciutat. El camí entre el cementiri i l'església a la serra de Sant Iscle s'omplia d'infants, adults i ancians amb ganes de no perdre's la cita. Alguns, amb sabatilles i roba d'esport. Altres, amb vestits propis d'un casament. És igual. L'heterogènia massa de caminants no exclou ningú.

L'olor de les parades de dolços per a tots els gustos a l'entrada guien el camí fins a l'epicentre de les activitats. "Som de Sabadell i feia temps que no veníem per l'Aplec. Les netes estan amb els Gegants de la Concòrdia i teníem ganes de ser-hi. Venim caminant des del carrer de Sant Pau, és una excusa per fer exercici. És un lloc fantàstic per venir a passar el dia", relataven el Paco López i la Genia Cordero, esbufegant després del trajecte.

La trobada suposa una immersió en l'esperit més genuí de Sabadell i la seva gent. Com sempre, les samarretes del Centre d'Esports es deixen veure en una diada on exhibir l'orgull de ciutat. "Portem més de cinc dècades aquí. Vam venir amb vint anys. Som sabadellencs de soca-rel ja!", reivindiquen el Luís Fernández i la Josefa Quero, nascuts a Cadis. "Cada any venim, tret que hi hagi una indisposició", avisen.

La festivitat és també una bona excusa per a veïns de la rodalia per visitar un espai únic que llueix les seves millors gales. "Som de Sant Quirze. Venim a veure els gegants i a gaudir dels jocs que es fan per a la canalla. El nen té tres anys i és el segon any que repeteix", explicava l'Oriol Ardèvol. Per als més petits, el dilluns és l'ocasió perfecta per descobrir noves activitats a l'aire lliure. "Tenen onze mesos, un anyet i quatre i mesos i tres anys. Això és sabadellenquisme en vena", riu la Raquel Olid, que no ha dubtat a portar les criatures -entre les més joves del lloc- a la diada.

Les portes del santuari esdevenen durant uns minuts un punt de reunió de les figures més destacades de la ciutat des de diferents esferes. Polítics de totes les formacions locals no es volen perdre l'espectacle. "És un dia molt important per Sabadell, la festa major petita. Estem molt contents perquè el matí ens acompanya després d'uns dies de pluja. Tot el cap de setmana ja s'han fet els seguicis i la part cultural, i el dilluns amb la part litúrgica en aquesta esplanada. El més important és retrobar-se, tenir aquest espai de trobada amb entitats i gent de la ciutat", destacava l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, durant la matinal. Després, la pluja ha obligat a alterar alguns plans. Encara a l'espera de les dades oficials, la percepció era d'una afluència molt alta. "Hem detectat molta gent perquè el dia acompanya i fa que tothom s'animi", afegia.

Com destacava la batllessa, la festa és un dia assenyalat per a les colles culturals presents en l'emplaçament. "Per a nosaltres és tot un honor ser cada dilluns de l'Aplec aquí. Intentem venir amb els gegants vells i els gegantons, que tenen l'arrelament més històric a la ciutat. Especial menció que els gegants de la ciutat fan l'entrada a la missa, fent entrega del ram a la patrona", celebrava el Roger Rocabert, membre de la colla. La comitiva desfilava al migdia seguint la inconfusible melodia, desplaçant els assistents des de la font fins al santuari, amb les colles dels barris. No hi fallen la Colla Bastonera de Sabadell, Gegants de la Concòrdia, Gegants de Gràcia, Gegants de la Puríssima, Gegants de Covadonga i Gegants i Capgrossos de Sabadell.

Els estímuls apareixen en cada cantonada. Fora de l'església, els crits dels infants jugant es barregen amb gralles i música popular que acompanya quatre amics amb estètica medieval que viatgen per un moment al segle XV, espases en mà. Mentrestant, a dins, se celebra un dels actes més multitudinaris.

El soroll de les campanes marca l'inici de la missa solemne de la ciutat. El repic obre pas a una comitiva encapçalada pel Bisbe de la Diòcesi de Terrassa, Salvador Gistau. "És una tradició de molt temps i molts sabadellencs aprofiten per venir. És com una petita festa major", coincideix el representant de l'Església. Segons abans de l'inici, alguns esgoten el temps aprofitant per posar un ciri a l'entrada. Amb l'accés del bisbe al capdavant, comencen els cants a càrrec de la Coral Can Feu, en una parròquia absolutament atapeïda. 

Com cada any, les sardanes i la missa de cloenda posen el punt final a una jornada marcada en vermell al calendari. La celebració, amb totes les lletres, serveix de nou com a mostra i màxima expressió d'allò que és Sabadell i la seva gent.