L'Aplec de la Salut és una celebració amb més de tres segles d'història a Sabadell. La trobada 'amaga' un reguitzell d'anecdòtes i curiositats que no són conegudes per tothom. Són els orígens i secrets de la que per a molts és la festa major petita de la ciutat.
El simbolisme del lloc
El paratge on s’alça el Santuari va acollir durant la Baixa Edat Mitjana l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria. Les epidèmies de pesta que van assolar Sabadell en el segle XVII van obligar al fet que aquesta ermita es destinés a morberia, on es mantenien en observació els possibles afectats o en quarantena els malalts.
Els seus poders curatius
En data imprecisa -s’apunta el 1682 com a probable- l’ermità de Sant Iscle va trobar una imatge de la Mare de Déu prop de la font que vessa a la riera de Canyameres i que ben aviat va ser batejada com a Font de la Salut perquè a l’aigua que en brollava se li van atribuir poders curatius.
Més de 300 anys de festa
La devoció mostrada pels sabadellencs va propiciar que el 1697 el Consell de la Vila prengués l’acord d’instituir una processó per venerar la Mare de Déu de la Salut cada segon diumenge de maig. La processó va evolucionar cap a una celebració anual que va passar a anomenar-se Aplec de la Salut. Es considera que aquell any va començar el culte públic de Sabadell a la marededeu. El 1997 es va celebrar el 300 aniversari.
Altres noms de l’Aplec
A finals del segle XVIII, l’Aplec era conegut amb el nom de “fontada”. Les famílies anaven a peu fins a l’ermita per ballar, jugar i compartir àpats festius.
Més que una Festa Major
Sabem per Marià Burguès i per Albà Rosell que a finals del segle XIX l’Aplec de la Salut era la festa més celebrada a la ciutat.
La Festa dels Ocells
Un dels actes més importants de l’Aplec de la Salut era la Festa dels Ocells. A partir del primer terç del segle XIX, les mostres, campionats, concursos, intercanvis o festes amb ocells de cant es van fer famoses i competides. Sabadell va ser una vila impulsora d’aquest tipus d’exhibicions.
