El patrimoni arbori de Sabadell combina 74 espècies a l’arbrat viari (56%) i 152 espècies als espais verds (44%). En aquests moments, tal com ha explicat en diferents ocacions l'alcaldessa, Marta Farrés, el nombre d’espècies que es planten als carrers i parcs està augmentant per reduir la dependència d’espècies com el plataner i apostar per arbres més adaptats al clima mediterrani, més resilients, amb menor consum d'aigua, i menor potencial al·lergogen. Tot i això, actualment, el plàtan continua sent una de les espècies més presents a l’arbrat viari (23,95%), seguit dels lledoners (5,48%), oms (5,48%), tells (5,25%) i acàcies (5,21%).
Pel que fa als espais verds, hi destaquen el pi blanc (11,6%), l’alzina (8,3%), el plàtan (7,8%), el pi pinyer (6,1%) i l’acàcia (4,3%), presents en parcs com el Parc de Catalunya, el Parc del Nord, el Parc Central o Can Gambús. Aquesta diversitat té com a objectiu millorar l’adaptació climàtica de la ciutat i reduir l’impacte del pol·len en la població.
De cara als pròxims anys, l’Ajuntament preveu que aquesta tendència continuï a l’alça, amb diversos projectes en marxa que reforçaran la presència d’arbrat i vegetació a la trama urbana. La iniciativa preveu arribar als 50.000 arbres distribuïts per tots els barris de la ciutat. Aquest creixement ha permès passar dels prop de 9 metres quadrats de verd per habitant als 11 metres quadrats actuals, una xifra que s'aproxima a les recomanacions de l'OMS.
Els cinc arbres més comuns de Sabadell
Plataner
El plàtan (Platanus x acerifolia), que representa aproximadament un 23,95% de l’arbrat viari. S’utilitza especialment perquè ofereix una gran resistència a l’entorn urbà i genera una ombra densa que ajuda a reduir la temperatura a l’estiu. Malgrat la seva utilitat en espais urbans, el seu pol·len pot tenir un gran impacte al·lergogen en part de la població.

- Plataners a la carretera de Prats (la Creu Alta)
- Juanma Peláez
Lledoner
Amb un paper destacat dins de la diversitat de l’arbrat viari (5,48%), el lledoner (Celtis australis) és una de les espècies mediterrànies més adaptades a la ciutat. Destaca per la seva gran resistència a la sequera. Té una capçada arrodonida que proporciona ombra moderada, i produeix fruits petits que serveixen d’aliment a ocells, afavorint la biodiversitat urbana.

- Lledoners al Parc Central del Vallès
- Juanma Peláez
Om
L’om (Ulmus Pumila) és un arbre de creixement ràpid que permet crear massa verda en poc temps. Arriba aproximadament a un 5,48% de presència de l’arbrat viari. Es caracteritza per tenir una capçada ampla i irregular i fulles petites i dentades. Tot i la seva resistència general, pot ser vulnerable a malalties en entorns urbans, fet que condiciona la seva gestió.

- Oms a la Roureda
- Juanma Peláez
Tell
Pel que fa a la creació d’espais d’ombra en parcs i zones verdes, el tell (Tilia platyphyllos) es troba aproximadament en un 5,25% de l’arbrat viari. És molt valorat per la seva capçada densa i per la seva floració aromàtica, que atrau pol·linitzadors com abelles i papallones. Les seves fulles en forma de cor contribueixen a crear zones fresques i confortables a l’estiu dins la ciutat.

- Tells a la ronda de Jean Monnet (Can Gambús)
- Juanma Peláez
Acàcies
Dins de les espècies de creixement ràpid i alta adaptabilitat, l’acàcia (Robinia pseudoacacia) representa aproximadament un 5,21% de l’arbrat viari i també és habitual en espais verds. És capaç de créixer en sòls pobres i entorns urbans exigents, i destaca per la seva floració blanca molt vistosa a la primavera i per la seva fulla composta, dividida en folíols.

- Acàcies a la Gran Via
- Juanma Peláez