La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) va formalitzar el 26 de novembre la demanda contra el conveni entre el Ministeri de Transports i la Generalitat per a la redacció dels estudis i projectes i l’execució de la ronda Nord de Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès. La CCQC explica que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va haver de requerir en diverses ocasions l’administració perquè completés l’expedient, i que ara el procediment entra en la fase en què les administracions implicades disposen de 20 dies hàbils per respondre. La demanda se centra en possibles infraccions legals relacionades amb el marc competencial o el planejament territorial; mentre la plataforma reclama una avaluació ambiental davant d'un projecte de tal envergadura.
La plataforma sosté que la ronda Nord s’insereix en una “fragmentació” del projecte del Quart Cinturó i que, segons els informes de seguiment del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, les “actuacions prioritàries” haurien de ser les relacionades amb el transport públic. Sobre això, el membre de la plataforma Toni Altaió remarca que la seva posició es basa en “un instrument de planificació propi que ja té la Generalitat”. Paral·lelament, la CCQC relaciona el debat amb els compromisos climàtics del país i amb els pressupostos de carboni debatuts aquesta setmana al Parlament.
A banda, la CCQC discrepa del calendari anunciat pel president Salvador Illa, que situava l’inici de les obres de la ronda Nord l’any 2028, com va fer saber en una entrevista al Diari de Sabadell. La plataforma considera que els terminis administratius no permeten aquest horitzó i apunta que el projecte es troba encara en una fase inicial. Segons Altaió, “tot just s’ha licitat el projecte, encara no s’ha adjudicat”. Recorda que la redacció de l’estudi informatiu durarà “un any i mig” i que, posteriorment, caldrà sotmetre’l a informació pública, aprovar-lo, licitar i redactar el projecte executiu. Un procés que, segons exposa, “no serà inferior a un any”. Per aquest motiu, considera “impossible que el 2028 hi hagi màquines treballant”. Altaió subratlla "el que fa el president Illa no són actes administratius, són declaracions polítiques”.
