Com celebres l'Aplec de la Salut?

Aquest cap de setmana, Sabadell ha acollit un bon grapat d’activitats per celebrar l’Aplec de la Salut. Tot i que la festivitat se celebra el primer dilluns després del segon diumenge de maig, durant el cap de setmana també s’hi organitzen nombroses activitats prèvies que en fan de reclam. Una mostra clara de la vitalitat de la cultura popular i tradicional de la ciutat. Per això, durant el seguici de l’Aplec hem sortit al carrer per parlar amb diversos participants i visitants i descobrir com viuen i gaudeixen de la festa.

Adrià Garcia Silvestre: “És la meva festa preferida”

Amb només cinc anys, Adrià va començar a participar amb els gegants. “Els últims anys, amb l’aparició del seguici, tenim encara més sortides”, explica. Per ell, la jornada central és el dilluns, quan es puja al Santuari de la Salut: “Era sagrat anar-hi amb el meu pare”. I és precisament gràcies a una d’aquestes sortides que va començar la seva vinculació amb la colla: “Ens van deixar provar els gegants i el meu pare es va apuntar; jo vaig començar portant els capgrossos. Fa 22 anys d’això”, recorda.

Tot i l’alegria de la festa, Adrià expressa una certa tristesa: “Em sap greu veure com molts sabadellencs marxen fora aquest dia. Hauríem de quedar-nos i celebrar-la junts.” Per ell, l’Aplec és molt més que un dia festiu; és identitat.

Oriol Planell: “El seguici és un reclam perquè la gent es quedi”

Planell participa activament a la festa des de dins: és membre de la colla de Gegants de Gràcia i també acompanya l’Àliga, una de les figures més emblemàtiques del seguici. “Vaig entrar a la colla com adolescent, fa uns quinze anys, i des de la creació de l’Àliga que també hi estic implicat”, explica.

Per a ell, l’Aplec és una festa que ha guanyat força en els darrers anys, sobretot gràcies al seguici. “És la festa patrimonial de Sabadell. El fet que el Seguici només aparegui dos cops a l’any la fa molt especial. Potser això fa que alguns que marxaven, ara es quedin”. Oriol defensa amb convicció la importància de mantenir aquestes tradicions vives: “És una manera de sentir-te part d’aquesta ciutat”.

Laia Vilaplana: “Teníem ganes de retrobar-nos amb les festes”

Per a la Laia i la seva família, l’Aplec ha estat aquest any una manera de reconnectar amb la ciutat. “Fa més de deu anys que no vivíem a Sabadell. Ara hem tornat i volíem redescobrir les festes”, diu. Amb la seva filla petita Júlia, han vingut a veure l’actuació dels gegants. “Hem consultat el programa i hem vist que feien activitats familiars. Ens ha semblat perfecte per passar el matí”.

Per a ells, aquesta festa és una descoberta, però també una oportunitat per viure la ciutat des d’una altra perspectiva. “No hi havíem vingut mai abans, però ens ha agardat molt l’ambient”.

Josep Aliot: “Hi he arribat per casualitat”

No tothom que es troba a l’Aplec ho fa de manera planificada. Josep, veí de Cerdanyola, ha topat amb el seguici per sorpresa: “Estava per aquí casualment, i m’ha enganxat la música i el moviment”, explica entre somriures. Tot i no ser sabadellenc ni conèixer la festa, ha quedat gratament sorprès per l’ambient i la riquesa cultural. Amant dels gegants i correfocs no ha volgut desaprofitar l'oportunitat per gaudir de l'espectacle que ofereix el patrimoni cultural sabadellenc durant aquestes dates.