Una quarantena de persones que ocupen la caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell, obligats a desallotjar-la: "No tenim on viure"

Una quarantena de persones que ocupen de forma irregular la caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell des de fa diverses setmanes estan obligades a abandonar-la divendres, 17 d'octubre, per ordre de l'Ajuntament, segons ha pogut saber el Diari.

Fa uns dies, Policia Municipal va entregar una notificació als ocupants dels diferents edificis que conformen la caserna. L'informe determinava que hi havia risc d'esfondrament de l'edifici i que suposava un perill per als ocupants i que, per tant, havien d'abandonar l'immoble. Malgrat això, els nous inquilins de l’equipament s’hi neguen. “Això és un edifici de l’Estat que ningú utilitza i nosaltres no tenim on viure”, exposen. La caserna consta de l'edifici principal amb el pati central i quatre edificis d'habitatges, i és aquí on resideixen aquestes persones.

També des de Ningú Sense Sostre, l'ONG sabadellenca que atén els ocupes de l'edifici, demanen alternatives: “La nostra posició és clara: que si els han de fer fora, que se’ls proposi una alternativa residencial", exposa Joan Solé, des de l'entitat. "És una ocupació ètica, un edifici de l’administració que no s’utilitza i que, per litigis, no té cap ús”, reclama. També demana que “les decisions municipals tinguin en compte les entitats que treballen amb aquestes persones”, malgrat que destaca que mantenen un paper neutre.

Així i tot, fonts municipals posen l'accent en el risc: "Hi ha un informe urbanístic que determina el mal estat de l'edifici i que hi ha risc per a la seguretat, tenint en compte l’estat actual de la caserna. Per garantir la seguretat d'aquestes persones, se’ls ha notificat que han de marxar de l’edifici", subratllen fonts municipals, que han declinat fer més declaracions. Segons l'informe, al que ha tingut accés el Diari, "la finca es troba en un estat de degradació molt accentuat i progressiu que comporta un risc per a la integritat física de les persones".

L'informe de disciplina urbanística pel mal estat de l'edifici dona peu a una ordre d'execució que implica el desallotjament per risc per a la seguretat, malgrat no disposar d'una ordre de desallotjament dels jutjats. El mateix informe preveu actuacions d'obres per garantir la seguretat, apunten fonts de l'Ajuntament. "L'objectiu és garantir la seguretat de les persones", afegeixen.

El tinent d’alcaldessa, Adrián Hernández, ha explicat que, un cop l’Ajuntament va tenir coneixement de l’ocupació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, el primer pas va ser revisar-ne l’estat. “Ja teníem un informe de l’any 2019 que alertava de riscos estructurals a l’edifici”, ha recordat Hernández, que ha afegit que els arquitectes municipals van elaborar un nou informe complementari que certifica “aquest risc per a les persones”.

Segons ha detallat, amb aquesta nova inspecció s’ha obert un expedient de disciplina urbanística i s’ha notificat als ocupants la necessitat d’abandonar l’immoble. “Hi ha un risc evident per a la seva seguretat”, ha precisat el tinent d’alcaldessa, que ha insistit que l’objectiu és “garantir la seguretat de totes les persones”. Hernández ha remarcat que “l’ocupació no és ni serà una política d’habitatge d’aquest govern municipal”, i ha defensat que "l’Ajuntament està impulsant una estratègia clara en matèria d’habitatge públic". En aquest sentit, ha recordat que “l’alcaldessa ha estat a Brussel·les demanant més suport i finançament per als ajuntaments”, i que “Sabadell ha presentat un projecte de més de 425 pisos de lloguer assequible per ampliar el parc públic d’habitatge”.

"És més perillós viure al carrer"

Malgrat les advertencies, els nous inquilins de l’equipament es neguen a tornar al carrer. “Si ens fan fora, no sabem on anar, tenim fills menors, un d'ells nadó”, exposen la Desiré i la Natàlia, dues dones que hi viuen amb les seves famílies. Expliquen que abans pagaven entre 650 i 750 euros per una habitació a Poblenou, “on convivíem amb una vintena de persones, en condicions molt dures”. Ara, segons exposen, s'han vist abocades a ocupar l'equipament. "Mentre això estigui buit, per què no ens deixen estar?", demanen.

“És més perillós viure al carrer que aquí”, insisteixen en Tino i l’Elvis Teboh, dues de les persones que ocupen la caserna. L'Elvis explica que va arribar fa tres setmanes a l'edifici: “Vivíem en un pàrquing a Sabadell Sud amb cinc persones més. Jo visc amb una paràlisi del 60% i targeta de discapacitat, a fora feia molt fred. Aquí, almenys, estem millor. No bevem, no ens droguem ni donem problemes”, afirma. 

En el cas del Tino, explica que durant vuit mesos ha viscut als entorns del Taulí i assegura haver patit "agressions i robatoris" de forma habitual. “Hem netejat, no fem soroll, només volem un lloc on dormir i poder menjar”, explica. Admet, però, que han viscut moments de tensió amb altres grups que viuen als edificis adjacents: “Jo mateix he trucat a la policia per avisar de baralles, sorolls i consum de drogues en altres edificis de la caserna. Nosaltres no volem això, només viure tranquils”.

Un llarg litigi

Des que la Guàrdia Civil va abandonar la caserna de Sabadell l’any 1998 l’equipament ha estat buit, excepte el període del 2017 en què va estar ocupada pel grup local Volem la caserna que reclamava donar-li un ús per a entitats.

Paral·lelament, s'ha viscut el llarg estira-i-arronsa entre l'Ajuntament i l'Estat per veure qui en podia prendre possessió. Finalment, el passat mes de juny el Tribunal Suprem va confirmar que l'Ajuntament de Sabadell no pot prendre possessió de l'espai de forma unilateral i que, per tant, caldrà arribar a un acord amb el govern espanyol pel seu traspàs. Una entesa avançada per ERC a canvi de donar suport als pressupostos de l'Estat després d'arribar a un pacte amb el PSOE, però que no s'ha materialitzat. El compromís incloïa que la cessió es produiria un cop el cas no estigués judicialitzat.

Salut mostra interès

El passat mes de juny, la conellera de Salut, Olga Pané, va explicar des de l'Hospital de Sabadell que veuria amb bons ulls incorporar la caserna a la Corporació Sanitària Parc Taulí. “Estem veient que això pot ser una obra que estigui a l’abast del Departament de Salut. N’estic convençuda, de fet”, va dir, per advertir després que "primer hem de saber el cost que tindrà". L'objectiu sanitari, tal com també va remarcar la directora general del Parc Taulí, Gemma Craywinckel, és traslladar-hi les consultes externes de l'hospital, cosa que alliberaria 4.000 usuaris del circuit diari del centre sanitari.

Adrián Hernández ha reiterat que el govern municipal manté el projecte perquè l’espai aculli les externes de l’Hospital del Taulí, una iniciativa que, ha assegurat, “volem desencallar aviat perquè comenci a caminar”.