El futur de l'educació pública catalana passa aquests dies per les urnes. Des de dilluns i fins aquest dijous, prop de 95.000 docents estan cridats a pronunciar-se sobre el preacord assolit entre el Departament d'Educació i quatre dels cinc sindicats amb representació a la mesa sectorial. La votació arriba després de mesos de negociacions i d'un curs marcat mobilitzacions sense precedents.
Els punts més destacats són l'increment retributiu dels docents. Segons el Departament, els professionals cobraran uns 450 euros mensuals més al cap de quatre anys, una vegada desplegat completament l'acord. La mesura serà progressiva i se sumarà als increments salarials aprovats a escala estatal, que farien pujar la xifra al voltant dels 600 euros mensuals. Igualment, l'acord preveu la incorporació de 1.700 professionals ja el curs vinent i més de 6.000 noves dotacions durant els pròxims quatre anys. Noves mans que, segons el pacte, reforçarien l'atenció a la diversitat. També es planteja una disminució progressiva del nombre d'alumnes per aula.
La proposta ha estat presentada pel Govern com un "acord històric" per millorar les condicions dels professionals i reforçar el sistema educatiu. La consellera Esther Niubó ha advertit que un eventual rebuig del pacte podria suposaria el "caos" i "debilitament absolut" del sistema educatiu i del moviment sindical. Però no tothom ho veu igual. Sindicats com CGT i la Intersindical demanen votar-hi en contra i continuar amb les mobilitzacions. Entre la comunitat educativa es palpen molts punts de vista diversos.
"Les necessitats les tenim ara"
Núria Roca, docent de Sabadell, valora els "avenços salarials", però creu que el preacord "encara és insuficient". Critica que l'acord "no atén la urgència actual de la falta de mans als centres". Segons explica, la principal preocupació continua sent l'atenció a les necessitats educatives especials. "L'escola inclusiva fa gairebé 10 anys que va i l'hem estat sostenint sense recursos. No podem esperar quatre anys més l'ajuda", lamenta. La docent es pregunta per què encara no existeixen determinats perfils a les escoles: "Per què no hi ha una logopeda en plantilla? I una psicòloga?".
Les crítiques també arriben –precisament– des del personal que treballa directament amb els alumnes amb necessitats educatives especials. Jèssica Estepa, vetlladora a dos centres educatius de Sabadell, lamenta que "pràcticament ni se'ns esmenta i això ja diu molt de l'acord". Segons Estepa, el document no concreta millores per a les vetlladores, les auxiliars d'educació especial ni altres perfils de suport. "Per altra banda, es diu que s'estudiarà la nostra internalització, però no hi ha res concret. No hi ha cap previsió clara", apunta.
I les reivindicacions no es limiten a l'educació obligatòria. Professionals de les escoles bressol públiques preguntades –que prefereixen mantenir l'anonimat– consideren que el preacord tampoc aborda de manera específica les necessitats de l'etapa 0-3 anys, un àmbit que reclama des de fa temps més recursos i millors condicions laborals. La mateixa consellera, però, ha admès que encara hi ha qüestions pendents de resoldre, concretar i tractar en l'acord.
"Sí" a l'acord o més vagues aquest curs
Ara caldrà esperar. Les primeres dades de participació indiquen que l'interès és elevat. En només 24 hores ja havien votat prop del 29% dels docents convocats. Els participants poden optar entre acceptar la proposta o rebutjar-la i comprometre's a continuar amb les vagues necessàries fins a final de curs.
