L’Euterpe –que ha anat patint una variació fonètica popular fins a esdevenir Uterpa– és un dels negocis més icònics i antics de Sabadell, encara ara, 133 anys després de la seva creació i ho regenta la quarta generació de la família.
El 1892, la família Cruz, una dinastia benestant de la ciutat aleshores, va iniciar el negoci, el nom del qual prové de la mitologia grega, tot i que d’una manera diferent de la idea de negoci actual: era un gran cafè de l’època en què assistien molts sabadellencs, sovint benestants, a passar-hi l’estona. “La gran majoria d’aquests cafès tenien un casino il·legal a l’interior i el meu besavi va ser el primer encarregat de portar-lo”, explica Joan Manel Flaqué, l’actual propietari i cap de cuina de La cuina de l’Euterpe o, directament, l’Euterpe.
Amb els anys el negoci va anar canviant i es va anar degradant fins que la família Cruz ho va traspassar al besavi de l’actual propietari i des d’aleshores va començar la successió familiar: “El meu besavi s’ho va quedar, li va passar a la meva àvia –que va iniciar oficialment el restaurant el 1954–, després va passar al meu pare i, finalment, ho vaig agafar jo”, indica.
La seva vida ha estat arrelada a l’Euterpe des de sempre, ja que ho va viure des de ben petit i es va anar impregnant de les ganes de continuar el negoci. “Vaig estudiar biologia a la UAB, vaig anar a fer la mili i, quan vaig tornar, vaig fer una passa endavant per aprendre-ho tot i quedar-me el negoci familiar”. Assegura que és una feina vocacional i que s’ha de viure per fer-la ben feta: “Podria jubilar-me ja, però m’estimo la feina i és gratificant veure el retorn positiu de la ciutadania”.
Actualment, ell és el cap de cuina, la seva dona, l’Amparo, s’encarrega de la sala i el seu fill, del càtering i és el successor del restaurant una vegada es jubili el Joan Manel. “La clau per aguantar durant tants anys és un bon servei. Prefereixo tenir 25 clients i oferir-los el millor de nosaltres, que no tenir-ne 33 i facturar més”, comenta, afegint que “qui no ha tingut un restaurant ni se l’ha sentit seu no ho entendrà”.
Defensor dels detalls i detractor d’un mal servei, explica, des de l’experiència de més de quatre dècades lligat a l’hostaleria, que “a la cuina cal ordre i rutina, i les genialitats ja les anirà inventant cadascú”. És el clar exemple, doncs, que si es cuiden les coses i la gent ho percep, hi haurà una bona resposta de la gent.
